El pla de Bages acaba, per la banda sud-oriental on afloren els estrats eocènics d’origen marí (calcàries, gresos i margues, principalment), en conjunt més difícils d’erosionar que els d’origen continental situats més al nord, de manera brusca, limitat per la profunda vall excavada pel riu Llobregat.
Entre el monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages) i el Pont de Vilomara, la vall del Llobregat és estreta i està envoltada de cingles que normalment a la base tenen menys pendent a causa de l’acumulació de col·luvions caiguts de les parts més altes.
Aquests espadats són més alts i freqüents al vessant occidental de la vall, en el límit amb el pla de Bages. En aquesta zona, de nord a sud, trobem el cingle de la Tolega (80 m de desnivell), el dels Tres Salts (70 m de desnivell), el de Roca Tinyosa o de les Marcetes (80 m de desnivell) i el de Punta Sabata (120 m de desnivell). Els dos primers pertanyen al terme municipal de Sant Fruitós de Bages i els dos últims al de Manresa.
Les fotos 1ª, 2ª i 3ª corresponen a la zona del cingle de la Tolega; en una hi ha pròpiament l’estimball, coronat pels xalets de la urbanització les Brucardes, i a les altres dues el magnífic paisatge de la vall del Llobregat que es pot veure seguint els camins de la seva part alta.
Les fotos 4ª i 5ª mostren el cingle de Roca Tinyosa i el de Punta Sabata situat enfront del Pont de Vilomara.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª i 3ª) i Jordi Badia (4ª i 5ª)]