Les muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet són una àrea de xaragalls o badland, sense pràcticament sòl i vegetació molt pobra, damunt de margues blaves d’origen marí corresponents al membre Igualada de la formació geològica Santa Maria, del període Eocè. Ocupen una extensió d’unes 5 Has al vessant oest del turó de Castellet. El fenomen és la conseqüència de la coincidència d’un terreny pendent, d’un substrat de margues toves poc coherents i molt susceptibles a l’erosió, de pluges intenses esporàdiques i probablement també d’alguna acció humana inadequada –tala de pins, intent de cultiu, sobrepastura…- que va obrir una primera ferida al sòl a partir de la qual es va desencadenar el procés erosiu autoaccelerat. El resultat és un paisatge geològic de crestes i valls ermes, de bellesa fractal que reprodueix en un espai reduït i abastable el que podrien ser les serralades i conques a escala continental.
Als xaragalls és habitual que es formin xemeneies o dames coiffées quan una llosa de roca compacta, habitualment una sorrenca, fa de barret i protegeix de l’erosió el terreny tou de sota.
Malgrat l’extrema pobresa edàfica dels badlands, els pins blancs (Pinus halepensis) són capaços d’arrelar-hi i malviure-hi aprofitant els fons i els cims d’aquest relleu on es poden aguantar uns centímetres de terra, contribuint a frenar el procés erosiu. La imatge de bosc que transmeten els pins és enganyosa, fora d’ells quasi no hi ha més plantes.
Àrees de margues blaves o grises aixaragallades com les muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet es repeteixen al xaragall de Can Forns del veïnat de Vallhonesta del mateix municipi de Sant Vicenç, als municipis veïns de Castellgalí i de Marganell, a l’entorn d’Igualada a la comarca d’Anoia i a la plana de Vic a l’Osona. Molta més extensió ocupen a l’interior de la depressió de l’Ebre sobre lutites continentals, sent Las Bardenas Reales, prop de Tudela a la comarca navarresa de La Ribera, el seu màxim exponent.
[fotos Jordi Badia]