Les muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet són una àrea de xaragalls o badland, sense pràcticament sòl i vegetació molt pobra, damunt de margues blaves d’origen marí corresponents al membre Igualada de la formació geològica Santa Maria, del període Eocè. Ocupen una extensió d’unes 5 Has al vessant oest del turó de Castellet. El fenomen és la conseqüència de la coincidència d’un terreny pendent, d’un substrat de margues toves poc coherents i molt susceptibles a l’erosió, de pluges intenses esporàdiques i probablement també d’alguna acció humana inadequada –tala de pins, intent de cultiu, sobrepastura…- que va obrir una primera ferida al sòl a partir de la qual es va desencadenar el procés erosiu autoaccelerat. El resultat és un paisatge geològic de crestes i valls ermes, de bellesa fractal que reprodueix en un espai reduït i abastable el que podrien ser les serralades i conques a escala continental.
Als xaragalls és habitual que es formin xemeneies o dames coiffées quan una llosa de roca compacta, habitualment una sorrenca, fa de barret i protegeix de l’erosió el terreny tou de sota.
Malgrat l’extrema pobresa edàfica dels badlands, els pins blancs (Pinus halepensis) són capaços d’arrelar-hi i malviure-hi aprofitant els fons i els cims d’aquest relleu on es poden aguantar uns centímetres de terra, contribuint a frenar el procés erosiu. La imatge de bosc que transmeten els pins és enganyosa, fora d’ells quasi no hi ha més plantes.
Àrees de margues blaves o grises aixaragallades com les muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet es repeteixen als municipis veïns de Castellgalí i de Marganell, a l’entorn d’Igualada a la comarca d’Anoia i a la plana de Vic a l’Osona. Molta més extensió ocupen a l’interior de la depressió de l’Ebre sobre lutites continentals, sent Las Bardenas Reales, prop de Tudela a la comarca navarresa de La Ribera, el seu màxim exponent.
[fotos Jordi Badia]