Al costat del camí que remunta el tram final de la vall de la riera de Guardiola al terme de Castellgalí i poc abans d’arribar al grandiós mas de Cornet que dona nom també a la riera en aquest tram, el vessant de la serra de Montlleó queda tallat per un xaragall escarpat d’erosió. El xaragall o badland s’ha format al substrat de margues blaves o grises del Bartonià (Eocè Mitjà), poc consistents, del qual està fet el vessant extern d’un meandre que la riera erosiona i fa retrocedir. El xaragall de Cornet mesura uns 200 metres de longitud comptant també la part que continua per la barrancada d’un torrent tributari, i uns 35 metres d’alçada a la seva zona central. L’observació més completa del xaragall de Cornet s’obté des del vessant oposat de la vall, o sigui del camí que puja cap a la pedrera Sarri-Llar7 i cap a can Mas, més que no pas des del camí de Cornet que hi passa just per sota.
El xaragall de Cornet és molt similar al de Marganell; ambdós són escarpats molt drets que prenen formes aixaragallades per la poca consistència de les margues blaves, tallats per rieres -respectivament la de Cornet o de Guardiola i la de Marganell- amb potencial per a grans crescudes com les del 10.06.2000.
A les àrees properes de xaragall de les Muntanyes Russes i de Can Forns de Vallhonesta, ambdues al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i formades sobre el mateix tipus de margues però en terrenys sense tan pendent, amb temps sense pertorbacions s’acumulen als seus solcs restes vegetals que inicien un procés auto-accelerat de formació de sòl i creixement de vegetació; en definitiva, un procés de cicatrització de la ferida del xaragall. En canvi, els xaragalls drets i intransitables de Cornet i de Marganell mantenen impertèrrita la seva natura geològica.
[foto Jordi Badia]