L’antic forn de guix de cal Garrell o de La Carrera està situat al vessant sud de la serra de Montcogul, al peu del camí del mas La Carrera al santuari de Fucimanya, prop de Cabrianes (Sallent).
Al seu entorn i al mateix nivell afloren els guixos que havien estat objecte d’explotació, intercalats als gresos i argiles de color clar malgrat el seu origen continental del Priabonià Superior, al pas de l’època de l’Eocè a l’Oligocè, fa uns 34 Ma. Al vessant sud de la serra de Montcogul, des d’Artés o de Cabrianes s’observa, de baix a dalt, la seqüència estratigràfica de les lutites vermelles més característiques de la formació Artés, les capes clares grisenques que contenen els guixos de La Carrera i, per damunt i més a l’est, les calcàries lacustres que constitueixen el pla de Roques Albes; tot plegat canvis molt vistosos al paisatge i substancials del tipus de roca sedimentària continental dins de la potent formació geològica Artés.
El forn de guix de La Carrera és una construcció de pedra seca, en part integrada en un marge del terreny el que deuria contribuir a mantenir l’escalfor, i té adossada una barraca. El forn pròpiament dit està fet únicament de pedra sorrenca, mentre que a la part externa de l’entrada inferior i a la barraca hi ha també algunes pedres de guix. El forn té forma cònica, una entrada ampla i llarga per la base des d’on es deuria carregar la llenya, una segona entrada superior, estreta i lateral, per on es deuria introduir el guix i, al capdamunt, un petit forat que feia de xemeneia.
El procés de cuita del guix deuria començar amb la construcció d’una volta de grans blocs de guix que deixava a sota una cambra d’aire on es posava la llenya i que aguantava la resta de la càrrega de guix introduïda per l’entrada de dalt. El forn es deuria mantenir encès uns dies i calent i tapat uns dies més. Quan es considerava que el guix ja era cuit i el forn fred, s’enretirava la cendra i es treia el guix cuit. El forn de guix transforma el guix natural o dihidratat [CaSO4·2H2O] en guix cuit o hemihidratat [CaSO4·½H2O]. Cal encara moldre aquest guix cuit per obtenir l’escaiola, el guix en pols a punt per ser empastat i utilitzat en construcció o decoració.
Les imatges mostren el forn de guix de La Carrera vist de l’exterior –foto 1ª; l’entrada de l’esquerra és la de la barraca, la de la dreta la del forn- i de l’interior –foto 2ª; noteu els rajos de llum que entren pel forat de xemeneia i per l’entrada de càrrega del guix- i una roca de guix natural de l’entorn com les que el forn deuria utilitzar –foto 3ª.
El forn és molt antic i ha estat restaurat. No es conserven testimonis orals ni escrits de com el forn treballava.