L’altamira o artemisa borda o xinesa (Artemisia verlotiorum) és una herba perenne, originària del sud-oest de la Xina, que s’ha escampat per mig món ocupant sòls fèrtils.
Té fulles de contorn vagament triangular, pinnaticompostes amb segments linear-lanceolats decurrents sobre el raquis o el pecíol i aguts a la punta. Aquestes fulles són discolors, ben verdes a l’anvers i blanquinoses al revers on ressalten en verd els nervis principals. L’altimira borda té aspecte fullós i compacte, amb tiges poc ramificades de fins un metre d’alçada que surten en feix de la base, estriades, piloses i quasi sempre de color granat. Sol fer poblacions denses per mitjà dels seus estolons subterranis. A la tardor, a l’axil·la de les fulles es formen raïms de capítols molt petits, de només 2-3 mm de longitud malgrat ser allargats, voltats de bràctees estretes, verdes i amb pilositat blanca que amb prou feines deixen despuntar les flors tubuloses del mateix color granat que les tiges.
L’altamira borda s’assembla molt a l’altamira o artemisa (A.vulgaris), l’espècie original europea, montana, que no sembla trobar-se a la comarca de Bages. L’altamira borda es diferencia de la vera pels seus segments foliars en general més llargs, pels estolons, pel port lleugerament pèndul dels raïms de capítols i per una olor més agradable. En qualsevol cas, l’altamira borda no és ni de lluny tan aromàtica com el donzell o absenta (Artemisia absinthium), ni com el donzell marí (A.gallica).
A la comarca de Bages, l’altamira borda fa grans poblacions a les vores dels rius Cardener i Llobregat, en ambients més propis del bosc de ribera. La seva arribada és relativament recent perquè no consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer de l’any 1914.
[fotos Jordi Badia]