L’aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de la família Rosàcies, d’entre 1 i 2 metres d’alçada, caducifoli, molt densament ramificat amb les branquetes finals obertes en angle gairebé recte i acabant en espina.
Entre març i abril, tot l’aranyoner queda cobert de flors blanques (fotos 1ª i 2ª) que surten abans que les fulles. Les flors tenen la mateixa morfologia que la dels arbres fruiters del gènere Prunus -l’ametller, el cirerer, la prunera, el presseguer…- però són de mida més petita i color sempre ben blanc. Les flors neixen d’un peduncle curt, d’uns 5 mm, normalment solitàries. Cadascun dels 5 pètals mesura 5-8 mm. Quan comencen a caure els pètals de les flors, broten les fulles. Les fulles ben crescudes tenen pecíol curt i un limbe de contorn ovat o el·líptic de 2-4 cm de longitud amb amplada màxima al mig o a la meitat distal i amb el marge finament dentat. Una discreta pilositat dona a les fulles un color verd mat que les diferencia de les fulles de l’espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis). A la tardor maduren els fruits anomenats aranyons, unes prunetes esfèriques del voltant d’1 cm de diàmetre amb la pell pruïnosa i de color violeta fosc (fotos 3ª, 4ª i 5ª). Els aranyons madurs tenen molt poca carn en relació al pinyol i el seu gust és aspre. Els aranyons s’utilitzen, sobretot a Navarra, per a l’elaboració del licor patxaran.
L’aranyoner forma bardisses als marges dels camps i a les vores dels boscos, en indrets no gaire secs. L’aranyoner és freqüent a les planes amb mosaic agrícola i forestal, a les comarques de Bages i Moianès.
L’espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis) és un arbust que, tot i no ser parent de l’aranyoner, morfològicament s’hi assembla molt. Fàcilment l’aranyoner i l’espina cervina es poden confondre quan no presenten flors ni fruits. Llavors es distingeixen perquè les fulles i espines de l’aranyoner són sempre alternes, les fulles noves de l’aranyoner no tenen mai la brillantor de les de l’espina cervina i perquè els seus nervis laterals són rectes; mentre que les fulles i espines de les branques joves de l’espina cervina de fulla petita tendeixen a ser oposades, per la brillantor de les fulles quan són noves i per la forma arcuada dels seus nervis secundaris.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª), Jordi Badia (3ª i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (5ª)]