












Lenzites warnieri (= Cellulariella warnieri) és un fong lignícola que afecta principalment arbres del bosc de ribera, en especial als pollancres (Populus nigra, Populus x canadensis). Lenzites warnieri fa cossos fructífers sovint nombrosos, superposats i en part confluents, de forma semicircular adherits al tronc per un ample tram central. Inicialment el bolet té el centre marró i la vora blanca (fotos 1ª, 2ª i 3ª), creix fins a arribar a uns 20 cm de diàmetre mantenint-se blanc (fotos 4ª, 5ª, 6ª, 7ª i 8ª), i a l’envellir s’enfosqueix altra vegada a marró (fotos 9ª i 13ª). No té la consistència dura d’un bolet d’esca que dura anys, sinó que és carnós, però no prou com per plantejar-se si pot ser comestible. A la cara inferior, el bolet porta làmines poligonals i bifurcades, de color blanc (fotos 10ª i 13ª), després groc o rovell (fotos 11ª i 12ª), més semblants a crestes que no pas a les làmines fines d’un bolet de l’ordre Agaricals.
La filiació del gènere Lenzites ha estat motiu de controvèrsia. Actualment es classifica a l’ordre Poliporals i la família de les Poliporàcies, la dels bolets amb un himeni de porus, malgrat que presenta làmines. L’himeni de porus grans o més aviat de petites cel·les poligonals de Scenidium nitidum que creix als troncs de les alzines il·lustra el probable camí evolutiu seguit als bolets de la família Poliporàcies, ves a saber en quin sentit, entre les espècies amb porus fins com Fomes fomentarius –el bolet d’esca per excel·lència- o Fomitopsis pinicola que creix damunt dels pins i les espècies amb pseudo-làmines com Lenzites warnieri.
Una espècie similar a Lenzites warnieri és Lenzites betulina, el bolet de soca del bedoll (Betula pendula), més petit.
Els cossos fructífers de Lenzites warnieri surten abundosament a la tardor dels troncs que ha colonitzat i solen durar fins a la primavera següent. Les imatges 1ª, 2ª i 12ª corresponen a exemplars observats la tardor del 2020 a les soques tallades de pollancres del Canadà (Populus x canadensis) a la vora del camí entre el bosc del Suanya i el gorg Blau, a la vall de Rajadell, a l’Anella Verda de Manresa. Les imatges 4ª, 5ª i 6ª són obtingudes d’un tronc de pollancre caigut a la vora del Llobregat prop de Sant Benet de Bages. La imatge 11ª fou obtinguda d’un tronc caigut d’àlber (Populus alba) o de pollancre al parc del Congost, i les imatges 4ª i 13ª a l’albereda de can Poc Oli, ambdues localitats a Manresa. Lenzites warnieri també pot colonitzar pals de fusta caiguts, com mostra la imatge 8ª.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª, 5ª, 6ª, 7ª, 9ª, 11ª i 12ª) i Jordi Badia (4ª, 8ª, 10ª i 13ª)]