Bolet de soca de pollancre

Lenzites warnieri (= Cellulariella warnieri)

Lenzites warnieri (= Cellulariella warnieri) és un fong lignícola que afecta principalment arbres del bosc de ribera, en especial als pollancres (Populus nigraPopulus x canadensis). Lenzites warnieri fa cossos fructífers sovint nombrosos, superposats i en part confluents, de forma semicircular adherits al tronc per un ample tram central. Inicialment el bolet és blanc, però s’enfosqueix a marró a mesura que envelleix. Al créixer lentament fins a uns 20 cm de diàmetre, queda el centre marró i la vora blanca. No té la consistència dura d’un bolet d’esca que dura anys, sinó que és carnós, però no prou com per plantejar-se si pot ser comestible. A la cara inferior, el bolet porta làmines poligonals i bifurcades, de color groc, més semblants a crestes que no pas a les làmines fines d’un bolet de l’ordre Agaricals.

La filiació del gènere Lenzites ha estat motiu de controvèrsia. Actualment es classifica a l’ordre Poliporals i la família de les Poliporàcies, la dels bolets amb un himeni de porus, malgrat que presenta làmines. L’himeni de porus grans o més aviat de petites cel·les poligonals de Scenidium nitidum que creix als troncs de les alzines il·lustra el probable camí evolutiu seguit als bolets de la família Poliporàcies, ves a saber en quin sentit, entre les espècies amb porus fins com Fomes fomentarius –el bolet d’esca per excel·lència- o Fomitopsis pinicola que creix damunt dels pins i les espècies amb pseudo-làmines com Lenzites warnieri.

Una espècie similar a Lenzites warnieri és Lenzites betulina, el bolet de soca del bedoll (Betula pendula), més petit.

Els cossos fructífers de Lenzites warnieri surten abundosament a la tardor dels troncs que ha colonitzat i solen durar fins a la primavera següent. Les imatges corresponen a exemplars observats la tardor del 2020 a les soques tallades de pollancres del Canadà (Populus x canadensis) a la vora del camí entre el bosc del Suanya i el gorg Blau, a la vall de Rajadell, a l’Anella Verda de Manresa.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]