Carex halleriana és una herba perenne que algú podria prendre per una gramínia, però l’examen de les espigues revela que en realitat pertany a la família ciperàcies. Carex halleriana fa una tofa de fulles llargues d’un pam, estretes de 2-3 mm, planes amb el nervi medial enfonsat a l’anvers i ressaltat al revers, i d’un color verd intens, el verd característic dels Carex. Aquestes fulles estan embolcallades a la base per beines de color bru i sovint també per les fulles seques de la temporada anterior. De la roseta neixen també tiges, tan altes com les fulles i acabades en una única espiga masculina d’uns 2-3 cm. Les flors masculines consten d’una gluma o bràctea de color bru rogenc, d’on emergeixen els 3 estams de filament molt prim i anteres grans, allargades, grogues i vistoses per dispersar el pol·len al vent. Les espigues femenines són més curtes, de només 1 cm, però més nombroses. Poc més avall de l’espiga masculina en neix una femenina amb peduncle molt curt i, de molt més avall de la tija, neixen algunes espigues femenines més, aquestes portades per un peduncle llarg i prim sense arribar però a l’alçada de l’espiga masculina terminal. Les flors femenines tenen una gluma i un ovari o utricle amb 3 estigmes per rebre el pol·len. Els fruits -a les imatges 4ª i 5ª- són utricles verds, sobtadament contrets i quasi sense bec.
Carex halleriana, malgrat que no té nom popular en català, és una herba extensament distribuïda a Catalunya i una de les poques herbes comuna als terrenys secs de les brolles, garrigues i timonedes.
[fotos Jordi Badia]