Carex mairii es distingeix d’altres espècies del mateix gènere per tenir dues o tres espigues femenines curtes i amb peduncle curt, que contrasten amb l’espiga masculina única, llarga i estreta, al capdamunt de la tija. A la imatge 1ª veiem l’espiga en flor, encara amb els estams a la inflorescència masculina de dalt. A les fotos 2ª i 3ª, l’espiga està ja en fase de fruit amb els utricles de les espigues femenines inflats, ja madurs.
Carex mairii viu en font i vores d’aigua neta, on és més aviat rar. El botànic Font i Quer el cita, a la seva flora del Bages publicada l’any 1914, de la font del Boix, prop del torrent de Julenques, al límit del terme de Sant Salvador de Guardiola. Cent anys després, C.mairii continua en aquest lloc, on són preses les fotos.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu d’altres espècies de Carex: C.digitata, C.distans, C.divisa, C.flacca, C.pendula, C.sylvatica i C.vulpina.