Cerithium giganteum (= Campanile giganteum)(†) és un gasteròpode marí portentós, un cargol de forma cònica estreta que es troba fòssil a les comarques del Bages i el Moianès en dues capes del membre Tossa de la formació geològica Santa Maria.
Cerithium giganteum (†) té una conquilla afuada, com una Turritella, de fins a 50 cm de longitud per 18 cm d’amplada a la base, constituïda per fins a 22 voltes o espires. L’obertura és auriculada i excèntrica, desviada de l’eix de la conquilla. Aquesta conquilla està ornamentada per puntes creixents des del vèrtex cap a la base, quasi imperceptibles a les primeres voltes però molt manifestes a les darreres, sobretot a l’última. L’interior de la conquilla és ben llis.
Els fòssils de Cerithium giganteum poden ser-ho de la conquilla amb les seves ornamentacions més o menys ben conservades o, més sovint, del seu motlle intern deixat al descobert per l’erosió després d’endur-se tota la part externa. El motlle intern mostra les voltes llises, com una escala de cargol de perfecta geometria helicoidal. Poques vegades es troben fòssils d’aquestes dimensions ben sencers. Habitualment se’n troben fragments, ja sigui perquè la closca fou arrossegada i trossejada abans de quedar enterrada al sediment marí o bé pels atzars de la fossilització i de l’aflorament posterior.
Cerithium giganteum fou descrit pel gran naturalista Lamarck qui, malgrat ser més conegut per la seva interpretació errònia dels mecanismes de l’evolució que Charles Darwin i Alfred Russel Wallace corregiren, llegà un treball immens i acurat de classificació déssers vius.
El gènere Cerithium de cargols marins segueix viu, però cap de les espècies actuals passa dels 6 cm. A les platges catalanes es poden recollir les boniques conquilles de Cerithium vulgatum i C.rupestre.
A la formació geològica Santa Maria, d’origen sedimentari marí de l’època de l’Eocè i descrita inicialment a la comarca veïna d’Anoia, es diferencien, de baix a dalt, els 3 membres o subunitats següents: el membre Collbàs en el qual predominen les calcàries sorrenques, el membre Igualada on dominen les margues blaves i, a dalt, el membre Tossa en el qual dominen les calcàries coral·lines. El membre Tossa, datat del període Priabonià Inferior, d’uns 35-37 milions d’anys, aflora a les comarques del Bages i del Moianès en una franja diagonal de nord-est a sud-oest que va des de Collsuspina fins a Marganell passant pel sud de Moià, Calders, Navarcles, el sud de Manresa i Castellgalí.
Cerithium giganteum es troba exclusivament, però de manera abundosa, en dues capes de calcàries sorrenques de granulometria poc constant del membre Tossa; una situada al capdamunt i que anomenem capa superior de Cerithium i l’altra més o menys a la meitat de la fondària del membre Tossa i que anomenem capa inferior de Cerithium. A més de Cerithium giganteum a la capa inferior de Cerithium sol trobar-se també un altre gasteròpode, Velates schmideli un cargol d’uns 7 cm amb la closca poc cargolada. Aquestes dues capes de Cerithium permeten correlacionar amb precisió les columnes estratigràfiques del membre Tossa entre diferents localitats, malgrat els canvis laterals de fàscies, les diferències de potència de les capes i les alteracions per falles posteriors. Les dues capes de Cerithium queden molt més separades entre elles al nord-est (Collsuspina, Moià, Calders) on la potència de l’escull coral·lí és més gran que no pas al sud-est (Manresa, Castellgalí).
Els fòssils de Cerithium giganteum més ben conservats apareixen sembrats als camps establerts allà on l’erosió s’ha endut completament la capa de Cerithium, deixant lliures els fòssils en una nova superfície plana a cota inferior.
Les imatges mostren els fòssils de motlles interns de Cerithium giganteum en un tram de la capa inferior de Cerithium a la serra de Montlleó (Castellgalí) on són especialment abundosos, probablement arrossegats després de morir i quedar dipositats en aquest lloc.
[fotos Francesc Sardans i Jordi Badia]
Més informació a:
- El Cerithium giganteum Lam. com a guia geològica de Bages (Catalunya). Francesc Porta, Acta nr.2 del Grup Autònom de Manresa de la Institució Catalana d’Història Natural, 1980.
- Els fòssils del Bages i del Moianès. Josep Biosca Munts, Museu de Geologia Valentí Masachs.