Equisetum ramosissimum és l’espècie d’equiset, cua de cavall o trencanua més abundosa a la comarca de Bages. Viu sobretot vora les sèquies del Pla, en terrenys humits, on sol fer poblaments continus.
Els equisets són un grup molt antic de Pteridòfits -plantes vasculars sense flors, al qual pertanyen també les falgueres i Selaginella denticulata. Els equisets fan tiges verdes, estriades per fora i fistuloses per dins com una canya, articulades en nusos on hi ha les beines i a vegades ramificacions. Tots els equisets són persistents d’un any a l’altre mercès als seus rizomes. Els teixits dels equisets acumulen sílice que els fa abrasius i poc digeribles. Els nusos estan envoltats per beines acabades en una corona de dents triangulars, que solen interpretar-se com el resultat de minúscules fulles soldades. Les tiges fèrtils acaben en una mena de pinya o estròbil que porta els esporangiòfors on es formen les espores. De les espores alliberades i caigudes en terreny humit naixeran minúsculs gametòfits, quasi microscòpics, que formaran gàmetes masculins o femenins que al seu torn, després de la fecundació donaran naixença a un nou esporòfit, una nova cua de cavall.
Equisetum ramosissimum fa tiges d’uns 2-5 mm de diàmetre, normalment de mig metre d’alçada, esporàdicament volubles i de més d’un metre, amb unes 20 estries i canals longitudinals i irregularment ramificades, sobretot a la base. Les beines són campanulades, relativament balderes a la tija i acabades en 20-30 dents. A les ramificacions, la beina de la tija principal és sempre més llarga que les de les tiges secundàries; aquest caràcter permet diferenciar clarament E.ramosissimum d’E.arvense, de mida similar, quan no hi ha tiges fèrtils a l’abast. A diferència de les altres dues espècies d’equiset que viuen al Bages, E.telmateia i E.arvense, les tiges d’ E.ramosissimum es mantenen verdes durant tot l’any i no es diferencien entre fèrtils i estèrils, totes poden ser fèrtils. Els estròbils d’E.ramosissimum són estretament ovats amb una beina a la base, com una copa. E.ramosissimum sol fer poblaments compactes que destaquen pel seu to verd fosc.
Fàcilment, les tiges d’ E.ramosissimum es poden desarticular i separar. Si aquestes tiges desarticulades es fan girar una dins de l’altra, fa la sensació d’un engranatge -cric, cric, cric-, com si es donés corda a un rellotge.
[fotos Jordi Badia]