Gymnosporangium tremelloides és un fong de l’ordre uredinals o puccinials, un extens grup de basidiomicets de cicle vital complex que parasiten vegetals, en català denominats col·lectivament rovells, d’importància enorme a l’agricultura i al medi natural malgrat no ser sempre prou ben coneguts.
El nom de gènere Gymnosporangium indica que parasiten gimnospermes, particularment dels gèneres Juniperus i Cupressus, mentre que l’adjectiu específic tremelloides fa referència a l’aspecte del cos fructífer que allotja els telis que recorda al bolet gelatinós Tremella mesenterica.
Gymnosporangium tremelloides necessita dos hostes per completar el cicle vital: com a hoste secundari, un arbre de la família rosàcies dels gèneres propers entre ells Sorbus –a la imatge 4ª una fulla de moixera (Sorbus aria) infectada mostrant els ecis- Malus o Cydonia; com a hoste principal, un ginebre (Juniperus communis) –a les imatges 1ª, 2ª i 3ª una branca de ginebre infectada mostrant els telis, la fase més conspícua, amb el fong hidratat i ja finalment ja sec.
Iniciem l’explicació del seu cicle vital amb la germinació d’una basidiòspora que ha aconseguit arribar a la fulla de la moixera o d’un altre arbres dels gèneres Sorbus, Malus o Cydonia, on forma un miceli monocariòtic amb picnidis formadors de picniòspores que actuen com a cèl·lules masculines i hifes receptores que actuen com a femenines. La fecundació dóna lloc a hifes binucleades, les quals produeixen els ecis que es veuen a la superfície de la fulla com discs ataronjats. Els ecis alliberen al vent eciòspores binucleades. Si una eciòspora infecta una branca de ginebre, desenvolupa un miceli a partir del qual sorgeixen els cossos fructífers gelatinosos que porten els telis formadors de teliòspores binucleades. Les teliòspores consten de dues cèl·lules binucleades, són fusiformes i estan protegides per una paret gruixuda que els permet actuar com a cèl·lules de resistència. Finalment, els dos nuclis de la cèl·lula superior de la teliòspora es fusionen formant una cèl·lula diploide, un basidi –sí, com el dels xampinyons o dels rovellons- on té lloc la meiosi de la qual resulten 4 basidiòspores haploides que, si tot va bé pel fong i malament pels seus hostes, recomençaran el cicle.
Sobre el ginebre pot trobar-se també G.clavariiforme i sobre el càdec (Juniperus oxycedrus) G.gracile; ambdues espècies desenvolupen banyetes del mateix color taronja i consistència gelatinosa al voltant de la branqueta en comptes de masses globoses informes.
Altres espècies d’uredinals formen, a més de les espores esmentades, urediniòspores des de les hifes dicariòtiques instal·lades a l’hoste principal que realimenten la infecció en aquest mateix hoste.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Florenci Vallès (3ª)]
- Vegeu altres uredinals: Gymnosporangium clavariiforme, Puccinia hordei-maritimi, Puccinia malvacearum i Phragmidium rosae-pimpinellifoliae.