Tremella mesenterica és una massa de lòbuls irregulars de color groc llampant, com una melmelada de préssec sobre una branca. Creix a qualsevol temporada humida damunt la fusta morta de les alzines i d’altres arbres planifolis, on parasita altres fongs del gènere Peniophora, els que formen crostes. Té una olor i un sabor irrellevants. És freqüent al Bages, on el seu groc cridaner contrasta vivament damunt del negre dels troncs de les alzines. Tremella mesenterica externament s’assembla molt a la dacrimicetal Dacrymyces chrysospermus, però aquesta espècie viu sobre fusta de coníferes (sobretot avets i pícees) i, a Catalunya, és pròpia de la muntanya. De color taronja i més semblant és encara Tremella aurantia, però aquesta espècie és opaca, foliàcia i paràsita del bolet de soca hirsut (Stereum hirsutum).
Tremella mesenterica, com l’orella de judes (Auricularia auricula-judae), és un bolet gelatinós. Els bolets gelatinosos són els òrgans reproductors de fongs basidiomicets dels ordres tremel·lals, dacrimicetals i auricularials. La major part dels fongs que fan bolets són basidiomicets, un grup que es caracteritza pels seus esporangis microscòpics del tipus basidi, que en la seva forma més típica recorden les mamelles d’una vaca i no tenen divisions internes. Les tremel·lals (exemple típic Tremella) i les auricularials (exemple típic Auricularia), juntament amb alguns grups de basidiomicets paràsits, presenten la particularitat de tenir els basidis dividits per envans (fragmobasidis amb septes), però en les tremel·lals aquests septes es disposen de forma longitudinal formant una creu, mentre que les auricularials tenen basidis amb tres septes disposats transversalment. Tant Tremella mesenterica com l’orella de Judes, quan s’assequen (foto 2ª), s’encongeixen, perden la seva forma original i es tornen trencadisses, però solen recuperar el seu aspecte i vitalitat inicials quan es rehidraten.
[fotos Jordi Badia]