Gymnosporangium tremelloides

Gymnosporangium tremelloides

Gymnosporangium tremelloides és un fong de l’ordre uredinals, un extens grup de basidiomicets de cicle vital complex que parasiten vegetals, en català denominats col·lectivament rovells, d’importància enorme a l’agricultura i al medi natural malgrat no ser sempre prou ben coneguts.

El nom de gènere Gymnosporangium indica que parasiten gimnospermes, particularment dels gèneres Juniperus i Cupressus, mentre que l’adjectiu específic tremelloides fa referència a l’aspecte del cos fructífer que allotja els telis que recorda al bolet gelatinós Tremella mesenterica.

Gymnosporangium tremelloides necessita dos hostes per completar el cicle vital: com a hoste secundari, un arbre de la família rosàcies dels gèneres propers entre ells Sorbus –a la imatge 4ª una fulla de moixera (Sorbus aria) infectada mostrant els ecis- Malus o Cydonia; com a hoste principal, un ginebre (Juniperus communis) –a les imatges 1ª, 2ª i 3ª una branca de ginebre infectada mostrant els telis, la fase més conspícua, amb el fong hidratat i ja finalment ja sec.
Iniciem l’explicació del seu cicle vital amb la germinació d’una basidiòspora que ha aconseguit arribar a la fulla de la moixera o d’un altre arbres dels gèneres Sorbus, Malus o Cydonia, on forma un miceli monocariòtic amb picnidis formadors de picniòspores que actuen com a cèl·lules masculines i hifes receptores que actuen com a femenines. La fecundació dóna lloc a hifes binucleades, les quals produeixen els ecis que es veuen a la superfície de la fulla com discs ataronjats. Els ecis alliberen al vent eciòspores binucleades. Si una eciòspora infecta una branca de ginebre, desenvolupa un miceli a partir del qual sorgeixen els cossos fructífers gelatinosos que porten els telis formadors de teliòspores binucleades. Les teliòspores consten de dues cèl·lules binucleades, són fusiformes i estan protegides per una paret gruixuda que els permet actuar com a cèl·lules de resistència. Finalment, els dos nuclis de la cèl·lula superior de la teliòspora es fusionen formant una cèl·lula diploide, un basidi –sí, com el dels xampinyons o dels rovellons- on té lloc la meiosi de la qual resulten 4 basidiòspores haploides que, si tot va bé pel fong i malament pels seus hostes, recomençaran el cicle.

Sobre el ginebre pot trobar-se també G.clavariiforme i sobre el càdec (Juniperus oxycedrus) G.gracile; ambdues espècies desenvolupen banyetes del mateix color taronja i consistència gelatinosa al voltant de la branqueta en comptes de masses globoses informes.

Altres espècies d’uredinals formen, a més de les espores esmentades, urediniòspores des de les hifes dicariòtiques instal·lades a l’hoste principal que realimenten la infecció en aquest mateix hoste.

[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Florenci Vallès (3ª)]