Herba del nord

Saxifraga fragilis ssp.fragilis

L’herba del nord (Saxifraga fragilis ssp.fragilis [= S.cuneata ssp.cuneata, S.corbariensis]) és una planta petita però perenne, de la família saxifragàcies, localitzada a les roques calcàries de les muntanyes mediterrànies ibèriques. El nom compost Saxifraga deriva del llatí, de saxum-i, roca, i frango, trencar, i certament la majoria d’espècies del gènere Saxifraga són plantes decididament rupícoles que claven les seves arrels a les esquerdes de les roques. L’herba del nord fa una tofa de fulles de color verd clar, enganxoses degut a les glàndules, palmatipartides en un nombre imparell de segments quasi linears i atenuades en un llarg pecíol. A plena primavera fa un raïm de flors de pètals blancs, amb algunes fulles de pecíol curt a la tija floral.

Es coneixen dues subespècies de S.fragilis aïllades geogràficament. S.fragilis ssp.fragilis viu a algunes muntanyes, des de les Corberes -d’on pren un dels noms considerat actualment com a sinònim-, a l’extrem nord dels països de parla catalana a França, fins als Ports de Morella, a Castelló. Al Bages es troba al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on l’hem localitzat a l’entorn del Montcau, a la font Freda i al cim de Castellsapera. En canvi, no s’ha trobat a Montserrat. Les poblacions de les serres valencianes situades al sud de Morella, de port més petit, s’han interpretat com la subespècie pròpia S.fragilis ssp. valentina [= ssp.paniculata], difícil però de destriar de les plantes de les localitats del nord. Arreu és una espècie rara, amb poblacions petites i localitzades; una espècie de culte entre els aficionats a la botànica.

[fotos Jordi Badia]