La llagosta verda (Tettigonia viridissima) és un insecte de l’ordre dels ortòpters que pertany al subordre dels ensífers. Aquest subordre inclou, entre d’altres, la família dels tetigònids (els saltamartins, entre els quals trobem la llagosta verda), la dels efipigèrids (les someretes o cigales bordes), la dels gril·lotàlpids (els cadells o tallacebes) i la dels gríl·lids (els grills). Com tots els ensífers, les llagostes verdes tenen les antenes llargues, fetes de molts artells, presenten òrgans auditius a les tíbies anteriors i produeixen estridulació (xerriquen) fregant les dues ales anteriors. Aquestes característiques permeten diferenciar els ensífers dels celífers, el subordre d’ortòpters que inclou els llangots o llagosts. El nom català -vulgaritzat mitjançant les publicacions- que s’usa per referir-se a Tettigonia viridissima pot fer pensar erròniament que aquesta espècie és un celífer, com ho són el llangot d’ales vermelles i la llagosta egípcia. Una altra característica dels ensífers que no presenten els celífers és el llarg oviscapte de les femelles, que serveix per pondre els ous als indrets adients.
Les llagostes verdes (Tettigonia viridissima) són grosses, el cos dels mascles fa de 28 a 36 mm de llarg i el de les femelles, sense comptar l’oviscapte, entre 32 i 42 mm. L’oviscapte té una longitud d’entre 26 i 32 mm. Les imatges 1ª, 2ª i 3ª mostren exemplars femenins, amb oviscapte. La imatge 4ª mostra un mascle. La imatge 5ª mostra un jove mascle, amb les ales encara incompletes.
Malgrat el nom de llagosta verda, no sempre és verda; el color varia del verd a l’ocre. Les llagostes verdes viuen preferentment en indrets assolellats (prats, clarianes de bosc, conreus…), però també se les pot trobar als arbres. Són principalment carnívores. El seu cant, que se sent principalment al crepuscle, és fort i agut, format per períodes llargs interromputs per silencis curts. Aquest so el produeixen els mascles, que canten més com més calor fa, i serveix per atraure les femelles i per advertir els altres mascles. Tant les femelles com els mascles tenen un sentit de l’oïda molt sensible i són capaços de captar amb precisió els ultrasons.
En estat adult, les podem trobar de juliol a setembre. Les femelles fan la posta dins la terra i, a la primavera següent, dels ous surten nimfes força semblants als adults. El procés de transformació d’aquestes nimfes en adults es coneix amb el nom de metamorfosi simple o incompleta.
[fotos Florenci Vallès (1ªi 2ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (3ª, 4ª i 5ª)]