El pi roig o pi rojalet (Pinus sylvestris) és una espècie de pi que s’identifica fàcilment pel seu port normalment esvelt i regular, per les fulles relativament curtes de 3-8 cm de longitud, agrupades de dues en dues i de color verd blavís, per les pinyes petites, i pel color rogenc de l’escorça més aparent a la part alta del tronc i als exemplars joves. El pi roig pot créixer per sobre dels 30 metres d’alçada. Al tenir les fulles curtes, els seus pinzells de fulles queden estrets i ben rectangulars en comparació als d’altres espècies de pins. Les pinyes s’implanten en angle recte a les branques joves mitjançant un peduncle molt curt. Les inflorescències femenines neixen a la primavera i no és fins a la tardor de l’any següent o a la primavera de l’altre que acaben com a pinyes madures, de color marró i de només 3-6 cm. És aleshores quan s’obren i deixen anar els petits pinyons amb una ala per a la dispersió pel vent. Una vegada obertes, les pinyes cauen de l’arbre i poden acumular-se al terra de la pineda.
Els troncs rectes de pi roig són valorats en construcció, com a pal de suport, i en fusteria.
La distribució del pi roig abasta el continent euroasiàtic de punta a punta, passant pel nord de clima fred o temperat. A Catalunya, el pi roig és un arbre dels estatges montà i subalpí que forma boscos extensos als Pirineus i Prepirineus, i que reapareix més al sud a la serra de Prades i als Ports de Beseit.
El pi roig és una espècie de pi freqüent també a les obagues de la comarca de Moianès, no tant a les de la comarca de Bages on cal buscar-lo a les terres a major alçada. Però al Moianès i al Bages, el pi roig és un arbre en regressió, afectat per la defoliació causada per la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), pel canvi climàtic que ha comportat l’increment de temperatures, per la secada del període 2021-2023, i per la infecció pel fong Sphaeropsis sapinea (= Diploidia pinea). Molts pins rojos que hi havia als boscos del Moianès han mort als anys 2023 i 2024 per la combinació d’aquestes causes.
A la foto 1ª, un exemplar de pi roig o rojalet (Pinus sylvestris) en el qual es pot apreciar la ramificació regular i la tonalitat vermellosa de l’escorça jove, dos trets característics d’aquesta espècie. A la imatge 3ª, un pi roig destaca per les seves fulles de color verd blavís entre les pinasses d’un verd més net. La foto 4ª mostra el detall de la part terminal d’una branca de pi roig amb les fulles curtes de color verd blavís. La branca de l’esquerra porta els grups de flors masculines, mentre que a les branques de dalt i de la dreta hi ha les inflorescències femenines terminals que esdevindran pinyes completament madures d’aquí a dues primaveres i les pinyes encara verdes, corresponents a les inflorescències femenines de la primavera anterior i que s’obriran la primavera següent. La imatge 6ª mostra l’acumulació al terra de pinyes caigudes, característica de les pinedes de pi roig.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 4ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª, 5ª i 6ª)]
- Vegeu l’article Pinyons, caderneres i verdums, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article Quatre pins, de Jordi Badia.
- Vegeu la mortaldat del pi roig al Moianès per la secada i la calorada persistents.