La sargantana roquera o de paret (Podarcis muralis) es confon fàcilment amb la sargantana comuna o ibèrica (Podarcis hispanica) perquè, a més d’assemblar-se molt, ambdues espècies tenen coloració variable, incrementada pel dimorfisme sexual, i un comportament esmunyedís. Un observador avesat distingeix a la sargantana roquera pel cos relativament més robust, el cap en posició més enlairada i el musell menys afuat que els de la comuna. La cua mesura el doble de longitud que el cos. Les potes i els dits són relativament llargs. El color dominant és el bru, esquitxat de gris i bru fosc en taques que comprenen diverses escates, variable entre individus i sense tons verds. Sobretot els mascles solen mostrar una línia vertebral discontínua fosca, mentre que als laterals hi ha un reticle clar sobre fons fosc.
La sargantana roquera es mou en contorsions àgils i ràpides, ballant el rock.
Caça i s’alimenta d’artròpodes –escarabats, llagostes, aranyes, miriàpodes…-, però al seu torn pot ser presa de serps o d’aus rapinyaires. Si l’ocasió ho requereix, al ser atacada pot desprendre’s de la cua i deixar-la a l’abast del depredador, a canvi de salvar la pell. És el cas de l’exemplar de la imatge -un mascle adult- que mostra la cua seccionada, més curta de l’habitual.
La sargantana roquera viu als claps rocosos entre boscos i als murs artificials a muntanya mitjana. Es distribueix per Europa incloent el nord de la península ibèrica, en canvi falta a les àrees mediterrànies de la península. A Catalunya la sargantana roquera és pròpia de les comarques del nord, més humides. Al Bages ha estat citada a l’àrea del Moianès i al PN de Sant Llorenç del Munt i L’Obac, però no a Montserrat, ni s’ha vist al Pla on és substituïda per la sargantana comuna. En qualsevol cas, els límits de distribució entre ambdues espècies s’han de prendre amb precaució perquè són difícils de distingir amb certesa si no es capturen.
[fotos Jordi Badia]