Tamarix gallica és una de les espècies de tamariu espontànies a la comarca de Bages, probablement la més freqüent.
Els tamarius són arbustos o arbres poc alts, molt ramificats en una munió de branques fines, llargues i flexibles, cobertes de fulles en forma de esquames imbricades de només 1,5-2,5 mm de longitud, comparables a les dels xiprers. Però els branquillons verds dels tamarius cauen a l’hivern. A més, les fulles dels tamarius solen tenir, en major o menor abundància, glàndules excretores de sal. A la primavera els tamarius treuen inflorescències cilíndriques constituïdes per flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, rosades. El fruit és una càpsula que a l’obrir-se allibera minúscules llavors equipades amb un plomall per a la dispersió pel vent. Les espècies de tamariu es discriminen només quan són florides per petites diferències en les peces florals.
Els tamarius suporten salinitat al sòl. El seu hàbitat més característic són els sòls amb aigua freàtica moderadament salina, tant prop del mar com en conques sedimentàries interiors. A la comarca del Bages se’ls troba als talussos argilosos de la formació geològica Artés i en àrees d’influència de la mineria de potassa, principalment a la vora de torrents salinitzats com els de Conangle (Balsareny), Riudor (Santpedor) i Bellver (Callús). A més, els tamarius s’utilitzen en jardineria i en la restauració d’espais; s’han plantat, per exemple, a la part nord de la zona humida de la Corbatera i a franja entre el runam salí de la Botjosa i la Séquia de Manresa, ambdues localitats a Sallent.
Tamarix gallica fa les inflorescències a les branquetes verdes de l’any, no a les llenyoses d’anys anteriors com en Tamarix africana. Les flors són pentàmeres, amb 5 sèpals, pètals i estams. Els pètals rosats mesuren un màxim de 2,0 mm. Les branques llenyoses tendeixen al color bru-rogenc, les tiges verdes i els raquis de les inflorescències tenen nombroses papil·les i les fulles glàndules excretores de sal.
A la bibliografia es confonen les citacions de T.gallica, T.canariensis i T.anglica; probablement al Bages totes s’han de referir a T.gallica. També probablement al Bages només tenen origen natural les poblacions de T.gallica i T.africana, tal com va deixar escrit Pius Font i Quer al seu Ensayo Fitotopográfico de Bages, la flora del Bages publicada l’any 1914; la resta d’espècies serien originades per plantació o subespontànies a partir d’exemplars plantats en temps recent.
[fotos Jordi Badia (1ª i 4ª), Florenci Vallès (2ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]