El runam de La Botjosa, a Sallent, és la muntanya de residus salins i d’altra mena creada entre els anys 1945 i 1977 per l’empresa minera Sociedad Potasas Ibéricas i heretada per Iberpotash-ICL Iberia.
El runam salí de La Botjosa té la forma d’una botifarra estesa de nord a sud entre la planta de separació del mineral de Sallent actualment aturada i la colònia d’habitatges de La Botjosa (foto 1ª); al costat oest està limitada per la Séquia de Manresa (foto 2ª) i la via dels FGC i al costat est per les antigues basses usades en el procés de tractament i per la carretera C-26. Fa 775 metres de llarg per 150 metres d’amplada mitjana, ocupa 13,5 Ha i s’estima que conté uns 4 milions de tones de residus salins.
Des de l’inici del nou runam del Cogulló l’any 1977, la mineria de potassa de Sallent i Balsareny va deixar d’abocar residus salins a La Botjosa. De llavors ençà, una porció considerable dels residus salins abocats al runam de La Botjosa ha desaparegut per dissolució en l’aigua de la pluja i de la humitat de l’aire, tal com testimonien les geomorfologies de rascler als vessants (foto 4ª) i de dame coiffée allà on un objecte fent de paraigües ha protegit de la dissolució la sal de sota. Un antic assaig de restauració mitjançant la simple aportació de terres damunt d’una parcel·la al bell mig del runam va tenir prou èxit a la part plana de dalt on va créixer espontàniament una vegetació halòfila migrada, però no als costats pendents on la terra no es va aguantar (foto 1ª).
El runam de La Botjosa va tenir el doble desencert de situar-se damunt de la terrassa fluvial del Llobregat -un tipus de terreny molt permeable- i a sobre de la falla del Guix per on la salmorra pot circular a distàncies més llargues. Les sortides principals de salmorra generada pel runam de La Botjosa són la font de l’Illa i el tall del terreny al marge dret del Llobregat just on hi ha la falla del Guix, a tocar del polígon industrial de l’Illa. La font de l’Illa està captada des de fa uns anys i la salmorra que en raja conduïda cap a l’entrada de Sallent al col·lector de salmorres de la conca del Llobregat situada a l’altre costat de carretera d’on hi ha la planta de tractament, per enviar-la fins al mar Mediterrani. També hi ha una captació de salmorra a la riba dreta del Llobregat, a l’indret del pla de falla del Guix; però la salmorra no hi arriba ben canalitzada i, d’acord amb les anàlisis, encara una part s’escapa per salinitzar el riu Llobregat.
Als anys 2013 i 2014, ICL Iberia va construir una rasa drenant soterrada a tot el volt oest i sud del runam de La Botjosa (foto 3ª) que intercepta salmorra i la condueix, igual com les captacions de la font i del polígon de l’Illa, a l’entrada del col·lector de salmorres. Com a resultat d’aquesta rasa drenant, l’arribada de salmorra a la vora del Llobregat al costat del polígon de l’Illa ha disminuït molt notablement. ICL Iberia planeja allargar la rasa drenant pel marge est del runam i millorar la captació al polígon de l’Illa.
El programa de restauració aprovat l’any 2018 consisteix en el buidat de residus, aprofitant-los per sal de desgel. La planta de purificació per l’obtenció de sal de desgel està instal·lada a Sallent des del 2019, però l’avenç en el buidat de residus ha estat mínim. Es preveu també dissoldre els residus salins i enviar-los en forma de salmorra al mar, però això no serà fins que no estigui construït i entri en servei un nou col·lector de salmorres; l’actual col·lector, en funcionament des del 1989, està envellit i al límit de capacitat. El buidat de residus de La Botjosa ha de ser la prova pilot per afrontar després el buidat del gegantí runam del Cogulló, la massa del qual s’estima en 49 milions de tones. El ritme actual (12.2021) dels treballs al runam de La Botjosa posa en qüestió la viabilitat del buidat de residus del runam del Cogulló que, al temps de l’aprovació del pla de restauració (07.2018), ja es va fixar en un termini de 50 anys.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu la Cronologia de les afectacions ambientals de la mineria de sal i potassa al Bages.
- Vegeu l’article La falla del Guix, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article CAT Sallent, de Jordi Badia.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.