Tamariu

Tamarix canariensis

Tamarix canariensis és una de les espècies de tamariu espontànies a la comarca de Bages, probablement la més freqüent.

Els tamarius són arbustos o arbres poc alts, molt ramificats en una munió de branques fines, llargues i flexibles, cobertes de fulles en forma de esquames imbricades de només 1,5-2,5 mm de longitud, comparables a les dels xiprers. Però els branquillons verds dels tamarius cauen a l’hivern. A més, les fulles dels tamarius solen tenir, en major o menor abundància, glàndules excretores de sal. A la primavera els tamarius treuen inflorescències cilíndriques constituïdes per flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, rosades. El fruit és una càpsula que a l’obrir-se allibera minúscules llavors equipades amb un plomall per a la dispersió pel vent. Les espècies de tamariu es discriminen només quan són florides per petites diferències en les peces florals.

Els tamarius suporten salinitat al sòl. El seu hàbitat més característic són els sòls amb aigua freàtica moderadament salina, tant prop del mar com en conques sedimentàries interiors. A la comarca del Bages se’ls troba als talussos argilosos de la formació geològica Artés i en àrees d’influència de la mineria de potassa, principalment a la vora de torrents salinitzats com els de Conangle (Balsareny), Riudor (Santpedor) i Bellver (Callús). A més, els tamarius s’utilitzen en jardineria i en la restauració d’espais; s’han plantat, per exemple, a la part nord de la zona humida de la Corbatera i a franja entre el runam salí de la Botjosa i la Séquia de Manresa, ambdues localitats a Sallent.

Tamarix canariensis fa les inflorescències a les branquetes verdes de l’any, no a les llenyoses d’anys anteriors. Les flors són pentàmeres, amb 5 sèpals, pètals i estams. La poncella té forma esfèrica. La bràctea floral arriba a l’alçada de l’àpex dels sèpals; aquests sèpals no arriben a 1 mm de longitud i tenen el marge finament denticulat. Els pètals rosats mesuren un màxim d’1,5 mm. Les branques llenyoses tendeixen al color bru-rogenc, les tiges verdes i els raquis de les inflorescències tenen nombroses papil·les i les fulles nombroses glàndules excretores de sal.

Tamarix canariensis és quasi indistingible de Tamarix anglica (= T.gallica) que té les flors lleugerament més grans i menys papil·les a les tiges i menys glàndules a les fulles.

[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]