Amb el nom de tamariu es coneixen els arbres i arbustos del gènere Tamarix; però per discriminar entre espècies i tàxons infraespecífics de tamariu cal filar prim.
Els tamarius són arbres no gaire alts o arbustos, molt ramificats en una munió de branques fines, llargues i flexibles, cobertes de fulles en forma de esquames imbricades de només 1,5-2,5 mm de longitud, semblants a les dels xiprers. Els branquillons verds dels tamarius cauen a l’hivern. A més, les fulles dels tamarius solen tenir, en major o menor abundància, glàndules excretores de sal. A la primavera els tamarius treuen inflorescències cilíndriques constituïdes per flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres amb pètals rosats. El fruit és una càpsula que a l’obrir-se allibera minúscules llavors equipades amb un plomall per a la dispersió pel vent. Les espècies de tamariu es discriminen quan són florides per petites diferències en les peces florals.
Tamarix gallica subsp.anglica (= T.gallica, T.anglica), el tàxon que presentem aquí, és un arbust de fins a 3 metres d’alçada. Les fulles són verdes sense matís blavís. Les branques llenyoses tendeixen a un bru rogenc. Les inflorescències de forma cilíndrica, de 3-5 mm de diàmetre, es formen a la primavera, generalment als branquillons del mateix any. Les poncelles tenen forma ovoide de 2 mm de longitud. La bràctea que neix a la base del peduncle floral arriba com a màxim fins a l’alçada de la punta dels sèpals. Les flors són pentàmeres amb 5 sèpals curts, 5 pètals blancs o rosats de 2 mm, 5 estams amb el filament blanc i les anteres roses, i 1 pistil amb 3 estigmes.
Tamarix gallica subsp.canariensis (= T.canariensis) és un tàxon molt proper. A la bibliografia es confonen les citacions de T.gallica i T.canariensis, dues formes de tamariu tan properes que darrerament es tendeix a considerar una sola espècie i diferenciar-les a nivell subespecífic. T.gallica subsp.canariensis assoleix mida arbòria amb el tronc i el brancatge tortuosos. T.gallica subsp.canariensis mostra un matís blavís a les fulles. Les tiges joves tenen nombroses papil·les i les fulles solen tenir glàndules excretores de sal. Les seves inflorescències neixen a la primavera i a l’estiu, sempre als branquillons del mateix any; les poncelles són esfèriques d’1,5 mm de diàmetre, els pètals menors, de només 1,5 mm de longitud, i les bràctees florals s’allarguen en una punta afuada que depassa l’alçada de la punta dels sèpals. Cal mirar amb lupa aquests detalls florals per discriminar amb certesa entre les dues subespècies de T.gallica.
Tamarix africana és una altra espècie de tamariu present a la comarca de Bages. T.africana fa les inflorescències a la primavera a les branques llenyoses d’anys anteriors, no pas als branquillons verds de l’any com T.gallica.
Els tamarius suporten salinitat al sòl. El seu hàbitat més característic són els sòls amb aigua freàtica moderadament salina, tant prop del mar com en conques sedimentàries interiors. A la comarca del Bages se’ls troba al peu dels talussos argilosos de la formació geològica Artés i en àrees d’influència de la mineria de potassa, principalment a la vora de torrents salinitzats com els de Conangle (Balsareny) i Bellver (Callús). A més, diferents espècies i varietats de tamariu seleccionades pel seu port arbori, per l’abundància i espectacularitat de la seva floració, o per la seva resistència a la sal o al vent s’utilitzen en jardineria, i en la renaturalització d’espais vora mar o afectats per salinització. S’han plantat, per exemple, a la part nord de la zona humida de la Corbatera i a franja entre el runam salí de la Botjosa i la Séquia de Manresa, ambdues localitats a Sallent. Aquest ús en jardineria afegeix complexitat a la identificació precisa del exemplars del gènere Tamarix.
[fotos Jordi Badia]