La violeta pilosa (Viola hirta) és una violeta boscana petita, de 15 cm d’alçada com a màxim, que no s’escampa mitjançant estolons. Viu entre les molses de les roques i als talussos ombrejats. S’assembla molt a Viola alba, més pròpia dels alzinars, però se’n diferencia per les fulles de limbe més gruixut, d’un verd mat a vegades amb un matís vinós i piloses, i perquè no fa estolons.
La violeta pilosa és una herba sense ramificacions; totes les fulles surten en roseta de la base, però s’allunyen entre elles pels pecíols llargs. En aquesta roseta hi ha estípules lanceolades, amb fímbries o cilis als marges (fotos 4ª i 5ª), semblants a les estípules de Viola alba, l’espècie amb la qual més fàcilment es pot confondre. Els pecíols tenen pèls densos, eriçats, d’uns 2 mm, de color clar i tacte suau, sobretot prop de la base i al néixer les fulles, però amb el temps es van perdent (foto 4ª). El limbe de les fulles és més llarg que ample, d’uns 25×20 mm, amb la base en forma de cor, la punta poc aguda i el marge crenat. A les dues cares de la fulla hi ha pèls, no tan llargs ni densos com al pecíol, i especialment al marge on es veuen a contrallum. La flor és de color violeta pàl·lid, amb l’ungla dels pètals blanca. La càpsula que sortirà també estarà coberta de pilositat fina. La violeta pilosa floreix a començaments de primavera.
Coneixem poc la seva distribució al Bages perquè la sistemàtica del gènere Viola és complexa i la identificació dels exemplars poc segura. Viola hirta s’assembla molt com a mínim a V.alba, V.odorata i a V.suavis. És probable que V.hirta hagi passat desapercebuda, confosa amb V.alba de floració també primerenca.
Les imatges corresponen a exemplars localitzats al tram baix de la vall de Rajadell, al terme de Manresa, i a Viladecavalls de Calders.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu d’altres espècies de violetes boscanes: Viola alba ssp.dehnhardtii, V.suavis ssp.catalonica, V.sylvestris i V.willkommii.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (1).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (2).