La font Salada d’Oló brolla al costat esquerre del camí que surt del nucli de Santa Maria d’Oló en direcció a Sant Joan d’Oló, en un indret ben proper al poble i a la riera a la qual vessa la seva aigua salada. Les anàlisis donen un resultat de clorurs constant al llarg dels anys del voltant dels 19000 mg Cl/L, com l’aigua de mar. En canvi, el seu contingut de potassi és baix, amb valors obtinguts de 28 mg K/L l’any 1998, de 58 mg K/L l’any 2009 i de 151 mg K/L el juny del 2015. La proporció Cl:K és de l’ordre de 240:1. L’aigua de la font d’Oló és salada per clorur sòdic, però no per clorur potàssic.
| Anàlisis de la Font Salada d’Oló | ||
| Data | Clorur mg Cl/L |
Potassi mg K/L |
| 24.05.1998 | 20000 | 28 |
| 26.10.2003 | 18000 | — |
| 14.03.2004 | 20000 | — |
| 24.10.2004 | 18500 | — |
| 22.01.2009 | 18747 | 58 |
| 11.09.2013 | 19000 | — |
| 20.06.2015 | 16974 | 151 |
| 16.10.2016 | 20000 | — |
| mitjana | 18902 | 79 |
L’origen de la salinitat a l’aigua de la font d’Oló ha d’estar relacionat amb la proximitat a la superfície de l’estrat salí -la Formació geològica Salina de Cardona-, enlairat per l’anticlinal d’Oló, tal como passa a Súria amb el seu corresponent anticlinal. L’anticlinal d’Oló, a més, està associat a una falla paral·lela, situada al nord-oest de l’eix de l’anticlinal; el bloc sud-est queda enlairat i amb els estrats molt més inclinats, fins arribar a la verticalitat en alguns trams. La font Salada d’Oló brolla en aquest bloc sud-est de l’anticlinal, en una capa de roca calcària intercalada entre sorrenques grises.
La font Salada d’Oló té la virtut de ser la referència impol·luta de composició d’una aigua salada d’origen natural a la Catalunya central, per dissolució de la sal de sostre de la Formació Salina de Cardona. La capa de sal de sostre de la Formació Salina té una potència de 30 metres a les zones no plegades i molt major a les plegades. A Cardona aflora en la muntanya de sal. És composta d’halita -la sal comuna o clorur sòdic- amb vetes estretes d’argila i a vegades amb guix o anhidrita –sulfat de calci. No conté els minerals de potassi que la mineria extreu de major profunditat dins de la Formació Salina. Una aigua salada natural a la Catalunya central ho és pel clorur sòdic de la sal de sostre, però no per clorur potàssic. En contraposició, les nombroses surgències d’aigua salada que devasten les rieres de Soldevila, Riudor i Bellver i les que es filtren al Llobregat a Sallent i al Cardener a Súria sí que contenen una proporció significativa de l’element potassi que, inequívocament, n’assenyala la procedència dels runams de residus salins de la mineria de potassa.
A les imatges, el brollador de la font Salada d’Oló i les roques del voltant –a l’esquerra la roca sorrenca, a la dreta la calcària- cobertes d’una granissada de cristallets de sal dipositats per l’evaporació de l’aigua salada que hi regalima.
[fotos Jordi Badia].