La riera de Castellet és un afluent per la dreta del riu Llobregat que neix a Colldarboç i desemboca al barri de La Farinera de Sant Vicenç de Castellet. El seu recorregut és fonamentalment d’oest a est, perpendicular al del riu i paral·lel al de les rieres germanes, la de Guardiola al nord i la de Marganell al sud. No és gaire llarga, uns 10 km a tot estirar, a través dels termes municipals de Castellgalí i de Sant Vicenç de Castellet.
La riera de Castellet excava les roques sedimentàries eocèniques posant al descobert les seves diferents textures, fent aflorar fòssils marins –petxines, coralls, eriçons…- i creant bells paisatges d’erosió a les margues blaves, el més destacat dels quals és el de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç. Prop de la desembocadura, la riera retalla el vessant nord del turó de Castellet coronat pel castell que origina el topònim, exposant una espectacular cinglera de margues blaves. Al circular entre salts per roca dura, l’aigua de la riera de Castellet és clara.
A la imatge 1ª, el toll de la casa del Flequer, al tram de capçalera, sota la carena de Punxabudell o de cal Gras, divisòria entre les valls de les rieres de Castellet i Marganell.
A la imatge 2ª, l’espectacular salt d’aigua de Balçamuller al tram del mas El Gall. Aquí mateix, a la riba nord en terme de Castellgalí, queda la pedrera abandonada de Balçamuller amb magnífics ripples marks.
Les rierades del 10 de juny del 2000 de totes les rieres que drenen el sud-oest del Bages i aboquen al Llobregat per la dreta, les rieres de Guardiola, Castellet i Marganell, a més del torrent de Santa Maria que baixa del monestir de Montserrat i de la riera de Magarola a Olesa, van ser d’una magnitud excepcional amb resultats catastròfics. La riera de Castellet va ocasionar greus destrosses al barri de La Farinera, a indústries del Clot del Tufau i la mort d’una persona al ser arrossegada, junt amb la casa on vivia, per la força de l’aigua desfermada.
[fotos Jordi Badia]