A un centenar de metres amunt de l’aqüeducte medieval del Vilar que durant segles, abans del seu deteriorament causat per la subsidència del terreny minat, havia conduït la Sèquia de Manresa, la riera saladíssima de Soldevila troba un estrat gruixut de calcària lacustre, s’infiltra per les esquerdes d’aquesta calcària permeable i desapareix de la superfície. L’estrat de calcària, per la seva potència i duresa, constitueix un graó que obligarà la riera a saltar quan baixi crescuda. La imatge 1ª mostra la riera en aquest tram sobre la calcària permeable amb aigua encara circulant en superfície; la 2ª, la riera eixuta sota el salt, llevat d’ocasionals crescudes.
Prop d’1 km més amunt, arriben a la riera les surgències cabaloses i permanents de salmorra que les mesures establertes al perímetre del gegantí runam salí del Cogulló no poden interceptar. Durant aquest quilòmetre, per la llera de la riera de Soldevila circula salmorra concentrada originada al runam salí del Cogulló. Però a l’arribar a l’estrat de calcària lacustre, la salmorra recollida per la riera s’infiltra de nou al terreny. El cabussament al nord-oest de l’estrat permeable de calcària, contrari al pendent de la vall que baixa cap a l’est, pren l’aigua –en aquest cas salmorra- de la riera. Quan es filtra, l’aigua saladíssima de la riera, més pròpiament salmorra, té una concentració de 80.000 mg Cl/L (mostra del 03.10.2018). No és d’estranyar doncs la salinització de fonts i pous a la riba dreta del riu Llobregat a Sallent: el pou de l’empresa de tints Tifisa, el pou del Traval que havia abastit d’aigua el municipi, la font del Borinot sota el pont de la Concòrdia o la llarga surgència sota can Carrera.
Uns 500 metres seguint la llera eixuta avall, a la Botjosa, hi ha una petita presa amb una instal·lació de bombament per desviar l’aigua saladíssima de la riera de Soldevila cap a la planta de tractament del mineral d’Iberpotash i d’aquí cap al col·lector de salmorres per enviar-la al mar. Lamentablement, l’aigua saladíssima de la riera de Soldevila no arriba ja al punt de captació; abans s’infiltra de nou al terreny per la roca calcària.
A aquest desastre ambiental, que perjudica greument la xarxa fluvial i l’abastiment d’aigua a la població i que ha merescut la sentència penal ferma pel delicte ambiental de salinització de les aigües, la Generalitat de Catalunya va atorgar, per segona vegada, autorització ambiental (DOGC 7442, 28.08.2017). La Generalitat de Catalunya reincideix en la complicitat amb el delicte ambiental.
[fotos Jordi Badia]