El tram de riu Llobregat sota el cingle de Roca Tinyosa, als termes de Sant Fruitós de Bages i Manresa per la riba dreta i de Talamanca i El Pont de Vilomara i Rocafort per l’esquerra, és un dels més bonics del curs del Llobregat per l’estretor de la vall i, sobretot, perquè aquí la llera i les ribes són ben naturals, sense construccions ni artificialitats. En aquest tram sota Roca Tinyosa el riu Llobregat es mostra alegre i valent, tal com la natura l’he fet; res a veure amb la successió de rescloses i fàbriques que riu amunt i riu avall tan acarnissadament l’empresonen i el sotmeten als designis del progrés. Els punts més emblemàtics d’aquest tram són Els Tres Salts on el riu esculpeix els estrats de roca calcària més dura, la confluència de la riera de Sant Esteve o de Mura i la Gola del Bigaire.
La vall del Llobregat és l’espai de l’Anella Verda de Manresa que desprèn més salvatgia, l’espai on hom se sent més lluny de la ciutat.
Però malgrat la naturalitat del riu, el cabal no és complet; falta l’aigua que la Resclosa del Manresans ha desviat cap a la Séquia a Balsareny i que es retorna al Llobregat des de diversos punts, la major part pel Cardener, i, sobretot, falta l’aigua que la resclosa de la CAME o de Les Marcetes desvia per la riba dreta des de poc més avall de la confluència del Riu d’Or i que el canal de Les Marcetes condueix fins a la central hidroelèctrica situada en un revolt tancat de la carretera de Manresa al Pont de Vilomara, on retorna al riu.
Les sigles CAME identifiquen la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat. La resclosa, el canal a la roca dura i la central hidroelèctrica van ser construïts a començaments del segle XX per iniciativa dels industrials manresans Magí Gallifa, Àngel Ferrer i Lluís Vila per portar l’electricitat a la ciutat. La CAME, com tantes altres companyies elèctriques petites, al seu temps va passar a engruixir FECSA i posteriorment Endesa, les grans companyies elèctriques.
La resclosa mesura 12 metres d’alçada per sobre del fonament i 107 metres de longitud; és més alta, dreta i llarga que qualsevol de les rescloses de les fàbriques tèxtils. El canal de Les Marcetes té 2,8 km de longitud i uns 5 metres d’amplada, passa per la part baixa del cingle de Roca Tinyosa en dos trams a l’aire lliure i en dos trams més en túnel per dins de la muntanya i acaba en una gran bassa des d’on es deixa caure l’aigua d’una alçada de 27 metres en dos tubs sobre les turbines de la central hidroelèctrica. La resclosa, el canal i la central hidroelèctrica funcionen des del 1906 i ¡quin bon servei que han fet! La resclosa, el canal i la central hidroelèctrica de Les Marcetes constitueixen un patrimoni industrial impagable, heretat de primers del segle XX, que segueix en funcionament encara amb part de la maquinària original de la central.
D’altra banda, aquest patrimoni industrial hidroelèctric és l’impacte més notable al riu Llobregat al seu tram més natural sota el cingle de Roca Tinyosa. La resclosa tan alta i dreta situada entre els trams dels cingles de La Tolega i de Roca Tinyosa, als termes de Sant Fruitós de Bages i Talamanca, és una muralla infranquejable per la fauna aquàtica. Més avall, el riu Llobregat als Tres Salts es veu immaculat, però no porta tota l’aigua; li falta la que passa amagada en dos llargs túnels pel canal de Les Marcetes.
A les imatges, la resclosa (fotos 1ª i 2ª) i el canal de Les Marcetes (foto 3ª).
[fotos Montserrat Porta (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu el canal de La Corbatera (Sallent)