El serrat del Xipell s’enlaira abruptament a la riba esquerra del riu Llobregat a tocar de l’extrem sud del nucli urbà de Sallent. El capdamunt, on hi ha una antena de telefonia, és un mirador excel·lent sobre Sallent, el Pla de Bages i la vall del Llobregat. El serrat del Xipell no és una muntanya aixecada per cap plec, sinó un relleu testimonial aïllat entre la gran vall oberta a l’oest pel riu Llobregat i l’estreta vall excavada al seu vessant sud pel torrent del Solà que baixa de Montcogul, Sant Martí de Serraïma i el mas del Solà en un recorregut curt i pendent per anar a trobar el riu.
L’escarpament tallat pel torrent del Solà al serrat del Xipell és molt dret i inestable, impracticable pels humans però no pas per un grupet de tres cabres assilvestrades que hi troben refugi. L’escarpament del serrat del Xipell és una versió a escala d’un centenar de metres d’alçada del Gran Canyó del Colorado que mostra la seqüència estratigràfica completa i concordant dels gresos, les calcàries grises i les lutites sedimentats en una plana continental durant el final de l’Eocè Superior i l’inici de l’Oligocè, fa uns 35 milions d’anys.
Les capes de gres més consolidat esglaonen l’escarpament i perfilen l’horitzontalitat de l’estratificació; però, si s’observen atentament els seus prismes escairats que sobresurten, hom s’adona que tot aquest apilament d’estrats no és ben pla sinó que s’inclina lleugerament cap al nord-oest. El serrat del Xipell està situat al flanc nord cavalcant, a només 1 km de la falla inversa del Guix que va de sud-oest a nord-est. No és gens estrany que el cabussament dels estrats del serrat del Xipell sigui perpendicular a la falla del Guix.
Al fons de la vall del Solà hi ha el pou 3 i l’entrada de la rampa del Solà a la gran mina de potassa de Sallent-Balsareny, aturada des de l’any 2020. Durant dècades, per la rampa del Solà han sortit milions de tones de sal i potassa excavades del subsol salí, els residus de les quals s’acumulen al gegantí runam salí del Cogulló.
[fotos Jordi Badia]