Les imatges 1ª i 2ª mostren l’aspecte primaveral de l’alzina florida i amb les fulles noves, joves i tendres, d’un color verd grisenc en contrast amb el verd fosc de les fulles de temporades anteriors i ja endurides.
A la foto 1ª es veuen també els aments, les inflorescències masculines que alliberen pol·len abundós que el vent s’encarrega de disseminar.
A la imatge 2ª apareix, a l’axil·la d’una fulla, la petita i poc aparent flor femenina que, un cop fecundada, iniciarà el procés de maduració fins a esdevenir una gla.
La imatge 3ª presenta les fulles d’alzina de fulla gran o alzina vera (Quercus ilex ssp. ilex) -a l’esquerra- i de carrasca o alzina carrasca (Quercus ilex ssp. ballota) -a la dreta- vistes per l’anvers. El color grisenc de la fulla de carrasca és degut a la presència de pèls densos i molt curts. Les fulles de les dues subespècies presenten variabilitat morfològica. Aquesta variabilitat en les característiques de les fulles de les alzines és especialment acusada al Bages perquè, a causa dels encreuaments, hi abunden els individus de trets morfològics intermedis entre les dues subespècies citades. La fulla d’alzina, plana, perenne i endurida pertany al tipus anomenat esclerofil·le, característic de la major part de les plantes llenyoses de l’alzinar.
Les fotos 4ª, 5ª i 6ª mostren el detall de les glans d’alzina. Al madurar al mes de novembre, les glans prendran un característic color bru fosc i brillant. Totes les glans són fruits comestibles, però els humans tan sols apreciem les d’alzina carrasca perquè no són amargues. De les glans s’alimenten animals salvatges tan diversos com alguns corcs, el gaig i el tudó, ratolins, senglars…, i bestiar domèstic, com ovelles i porcs.
La foto 8ª il·lustra el detall de l’escorça.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 3ª i 4ª), Marta Queralt López Salvans (5ª i 8ª) i Jordi Badia (6ª i 7ª)]
- Vegeu l’alzina del Vent, l’alzina de l’Erola i l’alzina de Querol.
- Vegeu l’alzina de Les Marcetes tombada, el rebrot després del foc, el rebrot després del carboneig, l’afectació de la secada a la mida de les fulles i l’afectació general de la secada del 2005.
- Vegeu els articles El gaig dispersa les glans i Convergència, de Jordi Badia.