Bernat marró marbrejat

Halyomorpha halys

El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) és una xinxa de la família Pentatomidae –com el típic bernat pudent (Nezara viridula)– originària d’Àsia oriental i en expansió per tot el món. A Catalunya es va detectar per primera vegada el 2016 a la ciutat de Girona; l’octubre del 2020 l’hem observat a la ciutat de Manresa.

El bernat marró marbrejat adult mesura uns 15 mm de longitud per 8 mm d’amplada a les espatlles. El cos és de color marró clar, a vegades amb matís vermellós, densament puntejat de marró fosc. A més, té 5 taquetes clares al marge frontal de l’escudet i, no sempre, taquetes similars ben arrenglerades al terç davanter del pronot. Les antenes són majoritàriament marró fosc, però, i aquest és un bon caràcter distintiu, el 4rt o penúltim artell té els extrems clars i una part central més extensa fosca i el 5è o últim artell té un tram curt clar a la base i la resta fins a la punta fosca. A la còria –la vora externa- alternen franges estretes clares i fosques. A la membrana alar es veuen venes fosques paral·leles, en disposició obliqua. El pronot té espatlles arrodonides. El cap és rectangular, amb els ulls sortits i de color marró vermellós fosc. El cap acaba en un bec o fibló que amaga sota el cos i amb el qual pica i xucla els líquids dels vegetals.

Les nimfes tenen un cos més arrodonit sense espatlles marcades, però amb unes característiques espines als laterals del tòrax i del mateix to marró que els adults. Creixen i superen estadis larvals fins que arriben a la mida dels adults.

Les femelles adultes ponen els ous de forma el·líptica i color groc pàl·lid, en nombre de 20-30 agrupats al revers de les fulles.

El bernat marró marbrejat és una espècie polífaga, generalista, que ataca moltes plantes cultivades, entre elles els fruiters, les hortalisses, el raïm i els cereals. Això el fa ser especialment perillós i un maldecap per l’agricultura. Les fulles i les fruites picades pel bernat marró marbrejat desenvolupen àrees necròtiques o creixen deformes. Si és molestat, desprèn un líquid pudent. Les fruites afectades, a més de la mala formació, poden mantenir traces del gust i l’olor ofensius que ha deixat el bernat marró marbrejat. Quan arriba el fred, el bernat marró marbrejat busca refugi als racons dels edificis, a vegades en colònies. Fins ara, a Catalunya s’ha trobat preferentment en àrees urbanes.

Aquesta i altres espècies invasores com la xinxa de les pinyes (Leptoglossus occidentalis) es valen, a més del vol, dels vehicles dels humans per viatjar com a polissons a distàncies llargues.
Espècies de xinxes presents a les comarques del Bages i del Moianès i semblants pels colors amb al bernat marró marbrejat, amb el qual convé no confondre, són com a mínim: Arma custos, Dolycoris baccarum, Dyroderes umbraculatus, Holcogaster fibulata, Holcostethus strictus, Rhaphigaster nebulosa i Staria lunata.

[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]