El picot o pigot verd (Picus viridis) és un ocell d’uns 30 cm amb el plomatge del dors i de les ales de color verd, el pit gris pàl·lid, el carpó groc i el capell d’un vermell viu. A la cara porta uns bigotis completament negres en el cas de les femelles i amb una gran taca central vermella en els mascles, com el de la imatge 1ª. Els joves, com el de la imatge 2ª, es distingeixen pel dors clar puntejat de blanc i per l’absència de bigoti.
El picot verd viu a tota mena d’ambients arbrats, més en àrees obertes amb uns quants arbres que no pas al bosc espès.
Als mesos de març i abril sentirem el tamborinar dels seus cops de bec al tronc d’un arbre per foradar el niu. Sense ser gaire primmirat per l’espècie d’arbre, té una certa preferència per la fusta tova dels pollancres i àlbers del bosc de ribera, o bé pels troncs debilitats d’altres espècies com oms, freixes, roures o pins. També pot fer niu als arbres dels parcs i als pals de telèfon. El niu és una cavitat d’uns 40 cm de fondària a l’interior del tronc de l’arbre, amb un forat d’entrada d’uns 6-7 cm de diàmetre.
El picot verd es deixa veure, bastant confiat, en un característic vol ondulat, posat a terra o grimpant en un tronc d’arbre amb l’ajuda de les ungles fortes i recolzant-se en les plomes de la cua. Busca insectes, sobretot formigues, tant a terra com a l’escorça dels arbres, que captura amb la llengua llarguíssima i vermiforme, acabada en una punta enganxosa i ganxuda, i que guarda enrotllada.
El picot verd es distribueix per tot Europa i és l’espècie de picot més comuna a la comarca de Bages.
[fotos Jaume Torras (1ª) i Florenci Vallès (2ª)]