La rèvola borda o borró (Sherardia arvensis) és una herba anual que pertany a la família rubiàcies, parenta per tant de la rogeta (Rubia peregrina), de les espunyidelles (gèn.Galium) i de l’herba prima (Asperula cynanchica).
Les tiges són gràcils, febles, de secció quadrangular i molt ramificades. Incapaces de mantenir-se dretes, les tiges repten al sòl o es repengen damunt de les altres plantes per enlairar-se fins als 20 o 30 cm. Tota la planta està eriçada de pèls, a més de la presència d’alguns aculèols retrorsos que l’ajuden a enfilar-se damunt de les plantes veïnes.
Les fulles són sèssils i disposades en verticils força separats entre ells a la tija, normalment a una distància superior a la longitud de les fulles; a la meitat i a la part alta de les tiges els verticils són de 6 fulletes el·líptiques d’uns 5-20 mm de longitud per 1-5 mm d’amplada, mentre que a la part més baixa de la tija les fulles són més curtes i amples, aviat caduques i posades en verticils de 4. Aquestes fulles acaben en una característica punta d’1-2 mm, aguda sense arribar a ser punxosa.
La inflorescència de l’extrem de les tiges és un glomèrul constituït per 10 fulles bracteals soldades per la base en un involucre que conté un màxim de 10 flors sense peduncle. Les flors tenen un calze minúscul i una corol·la simpètala en tub estret que s’obre finalment en 4 lòbuls o pètals de color lila clar. En total la corol·la mesura uns 4-5 mm. El pom de flors sobre l’involucre estrellat conforma una imatge ben bonica. El fruit està format per dos mericarps, cadascun amb 3 dentetes al capdamunt.
La rèvola borda (Sherardia arvensis) s’assembla força a la rèvola de camp (Asperula arvensis), aquesta darrera té però les fulles espatulades, sense punta, les fulles de l’involucre lliures i les flors tirant cap al blau. No té res a veure en canvi amb la rèvola (Stellaria holostea), de la família cariofil·làcies.
La rèvola borda és una herba comuna als prats moderadament humits, als horts i als marges, sobretot durant la primavera.
[fotos Jordi Badia]