Decticus albifrons és un insecte de l’ordre dels ortòpters que pertany al subordre dels ensífers. Aquest subordre inclou, entre d’altres, la família dels tetigònids (els saltamartins, entre els quals trobem aquesta espècie i també la llagosta verda), la dels efipigèrids (les someretes o cigales bordes), la dels gril·lotàlpids (els cadells o tallacebes) i la dels gríl·lids (els grills).
Com tots els ensífers, Decticus albifrons té les antenes llargues, fetes de molts artells, presenta òrgans auditius a les tíbies anteriors i produeix estridulació (xerrica) fregant les dues ales anteriors. Aquestes característiques permeten diferenciar els ensífers dels celífers, el subordre d’ortòpters que inclou els llangots o llagosts. Una altra característica dels ensífers que no presenten els celífers és el llarg oviscapte de les femelles, que serveix per pondre els ous als indrets adients. Els exemplars de les fotos són mascles perquè no tenen oviscapte.
Decticus albifrons és un saltamartí gros, té un cos que fa de 30 a 40 mm de llarg, sense comptar l’oviscapte, que té una longitud d’entre 22 i 28 mm. Té la part frontal del cap clara, una característica més visible a la foto 3ª i a la qual fa referència el seu nom específic.
Viu en indrets assolellats (prats, brolles, conreus, guarets…) i s’alimenta d’insectes i de plantes. Els mascles canten només de dia, per atraure les femelles i per advertir els altres mascles. En estat adult, el podem trobar de juliol a octubre. Les femelles fan la posta dins la terra i, a la primavera següent, dels ous surten nimfes força semblants als adults. El procés de transformació d’aquestes nimfes en adults es coneix amb el nom de metamorfosi simple o incompleta.
La seva àrea de distribució comprèn Europa Meridional, el nord d’Àfrica, Àsia Central i el Pròxim i Mitjà Orient.