Thyreonotus corsicus és un insecte de l’ordre dels ortòpters que pertany al subordre dels ensífers. Aquest subordre inclou, entre d’altres, la família dels tetigònids (els saltamartins, entre els quals trobem Thyreonotus corsicus i la llagosta verda), la dels efipigèrids (les someretes o cigales bordes), la dels gril·lotàlpids (els cadells o tallacebes) i la dels gríl·lids (els grills).
Com tots els ensífers, Thyreonotus corsicus té les antenes llargues, fetes de molts artells, presenta òrgans auditius a les tíbies anteriors i produeix estridulació (xerrica) fregant les dues ales anteriors. Aquestes característiques permeten diferenciar els ensífers dels celífers, el subordre d’ortòpters que inclou els llangots o llagosts. Una altra característica dels ensífers que no presenten els celífers és el llarg oviscapte de les femelles, que serveix per pondre els ous als indrets adients. Les fotos mostren un exemplar femení de Thyreonotus corsicus amb el seu característic oviscapte, molt llarg i gairebé recte. A la foto 1ª es poden veure senceres les antenes de l’insecte, que són més llargues que el seu cos.
Thyreonotus corsicus pot ser de color marró o de color verd, i fa de 20 a 29 mm de llarg sense comptar l’oviscapte, que té una longitud d’entre 17 i 23 mm. Els individus que viuen a més altitud solen ser més petits que els de les zones baixes. Té l’últim parell de potes molt llarg i el pronot (part dorsal del primer segment del tòrax), que recorda una sella, el té enorme, cosa que li dóna un aspecte cuirassat. En el cas de les femelles, el pronot tapa totalment les ales, que estan atrofiades en tots dos sexes. És una espècie omnívora que es considera molt important en el control de la temible processionària del pi, perquè en devora els ous i les erugues petites. Els mascles, durant el crepuscle i la nit, emeten un cant agut que serveix per atraure les femelles i per advertir els altres mascles. Les femelles dipositen els ous d’un en un dins la terra i, a la primavera següent, d’aquests ous surten nimfes força semblants als adults. El procés de transformació d’aquestes nimfes en adults es coneix amb el nom de metamorfosis simple o incompleta. Els adults es poden trobar de juliol a novembre. La seva àrea de distribució comprèn tota la península Ibèrica, el sud de França, Còrsega i el Marroc, i la seva presència no sembla lligada a cap tipus concret de vegetació.
[fotos Florenci Vallès]