La major part dels conreus de la comarca de Bages es troben en zones més o menys planes, tot i que encara queden algunes feixes o terrasses conreades als vessants de les muntanyes. El pla de Bages, que és el més extens de la comarca, és l’àrea més representativa del paisatge agrícola. Al seu entorn s’aixequen altiplans originats per l’erosió diferencial on també predominen els conreus. Entre aquests destaquen, ordenats d’oest a est, els de Bergús (Cardona), Castellfollit del Boix, Camps (Fonollosa), Fals (Fonollosa i Rajadell), les Tàpies i les Quingles (Calders), Sant Feliu Sasserra, Moià i l’Estany. Seguint els dos rius i les rieres principals trobem eixamplaments de les valls que sovint coincideixen amb poblacions, com és el cas de l’entorn de Cardona, a la vall del Cardener; els de Navàs, Balsareny, can Font de Cirerencs i Boades (Castellgalí), i Sant Vicenç de Castellet, a la vall del Llobregat; i el d’Avinyó, a la vall de la riera Gavarresa.
Les zones del Bages on predomina l’agricultura són mosaics formats per extensos conreus de secà amb clapes de bosc, rieres, torrents, hortes, camins, cases de pagès i granges. Aquesta diversitat d’hàbitats i la disponibilitat de menjar en abundància d’origen agrícola fan que en aquestes àrees tan humanitzades hi hagi més varietat i abundància de vertebrats que a les grans extensions forestals. La major part de les clapes de bosc esmentades es troben en terrenys rocosos poc aptes per a l’ús agrícola, però també n’hi ha prop de les rieres i els torrents, i en alguns indrets de sòl profund propers a les cases de pagès on han estat conservats per aprofitar-ne els recursos forestals o per motius estètics.
Al secà es cultiven majoritàriament els cereals, bàsicament ordi (Hordeum vulgare), però també blat (Triticum aestivum, Triticum durum) i, en menor grau, civada (Avena sativa). La vinya (Vitis vinifera) havia estat el conreu dominant a la comarca fins que va arribar la plaga de la fil·loxera l’any 1892. Al llarg del segle XX va anar perdent territori fins a quedar com a conreu important només al terme d’Artés; però, coincidint gairebé amb el centenari de l’arribada de la fil·loxera, l’any 1995 es va crear la denominació d’origen de vi Pla de Bages, que està donant un nou impuls a la vinya. Altres conreus de secà són les oliveres (Olea europaea var. europaea) i els ametllers (Prunus dulcis) i, alguns anys, la colza (Brassica rapa subsp. oleifera) i el gira-sol (Helianthus annuus).
En el conjunt del Bages les àrees de regadiu ocupen poca superfície, amb l’excepció del terme de Manresa que, des del segle XIV, té una àmplia àrea irrigable gràcies a la construcció de la séquia de Manresa. Es tracta d’un canal de 26 km de longitud que té el seu origen al riu Llobregat, als peus del turó del castell de Balsareny, i travessa el pla de Bages de nord a sud. La séquia de Manresa posa una nota d’humitat per allà on passa i té un camí de manteniment que a la vegada és sender excursionista.
Associat als conreus creix un conjunt de plantes majoritàriament de cicle anual, anomenades arvenses o segetals, que constitueixen un malson per a l’agricultor. Són les que popularment es coneixen com a males herbes, entre les quals destaquen, per la seva abundància als camps de cereals, el pipiripip o rosella (Papaver rhoeas) i les cugules (Avena fatua, Avena sterilis i Avena barbata). L’aplicació sistemàtica d’herbicides fa que actualment les males herbes no siguin tan abundants com abans.
Molts vertebrats busquen refugi als boscos o a les bardisses i aliment als conreus. Així, el mussol banyut (Asio otus) nia als boscos illa i caça ratolins i moixons als camps. D’altres, com l’esparver cendrós (Circus pygargus) i la guatlla (Coturnix coturnix), viuen estrictament lligats als sembrats on fan niu.
Les poblacions d’ocells zones del Bages on predomina l’agricultura varien força estacionalment, condicionades per les feines del camp, la disponibilitat d’aliments i els cicles migratoris. A la tardor i a l’hivern acullen estols d’ocells hivernants que provenen del nord. Alguns, com la fredeluga (Vanellus vanellus), tan sols els podem veure eventualment en aquesta època, mentre que d’altres, com el pinsà (Fringilla coelebs) i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), els podem veure tot l’any, però abunden més a l’època freda perquè a les poblacions locals s’hi sumen els nouvinguts del nord. D’altra banda, també hi ha ocells exclusivament estivals típics, com ara l’abellerol (Merops apiaster), que destaca per la seva policromia llampant, les orenetes vulgar (Hirundo rustica) i cuablanca (Delichon urbica) i el rar esparver cendrós (Circus pygargus).
Molt probablement, quan al Bages hi va haver més territori ocupat pels conreus va ser al voltant de 1892, l’any en què la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae [= Phylloxera vastatrix, Viteus vitifolii]) va arribar a la comarca i va començar a matar-ne les vinyes. La presència de la fil·loxera a les vinyes franceses des de 1868 i la consegüent disminució de l’oferta de vi van provocar un augment del preu d’aquesta beguda a tot Europa que, al Bages, com a altres comarques de Catalunya, va desencadenar una ràpida expansió del conreu de la vinya, la qual es va fer en part a costa de l’artigatge de superfícies forestals que generalment tenien força pendent. Aquesta expansió es va aturar al final de la dècada de 1880 a causa de la recuperació de les vinyes franceses gràcies a l’empeltament de la vinya cultivada des de feia mil·lennis sobre espècies silvestres americanes resistents a la fil·loxera. Al llarg del segle XX, les terres conreades menys productives i de més difícil conreu es van anar abandonant i van anar esdevenint forestals. Aquest abandonament va ser causat principalment pel baix rendiment econòmic de l’agricultura, i també per la mecanització de les labors agrícoles, la qual és costosa d’aplicar a les feixes estretes de difícil accés. Sobretot al llarg de l’últim terç del segle XX i de la primera dècada del segle XXI, la superfície agrícola bagenca va minvar a causa de l’ocupació residencial, industrial, logística, comercial i viària.
[Jordi Badia, Josep Illa, Jordi Morató, Oriol Oms, Ramon Solà, Florenci Vallès i Marc Vilarmau]