S’espera amb impaciència i il·lusió l’arribada de la primavera, que els arbres treguin fulles noves i que tot recomenci. Enguany, però, la primavera no ha arribat als plàtans del passeig del Riu al tram de la Manresa més monumental, de la Seu al Pont Vell. Un vessament de salmorra, sí, un altre vessament del maleït col·lector de les maleïdes salmorres que genera la mineria de potassa, ho ha impedit. La fuita de salmorra va ser a ple hivern, amb els plàtans desfullats, de manera que el seu efecte letal va passar desapercebut. Ara a l’abril, mentre els altres plàtans dels carrers llueixen fulles noves d’un verd tendre, els pobres plàtans d’ambdós costats del passeig del Riu entre la Seu i el Pont Vell s’han quedat en tristos esquelets cadavèrics. Pel costat del riu, per allà on passa el maleït col·lector de les maleïdes salmorres, comptem una fila de 10 plàtans grans morts (fotos 1ª i 2ª); i si la mortaldat no ha estat major és només perquè els plàtans grans i d’arrels fondes que hi hauria d’haver més enllà havien mort ja en fuites de salmorra anteriors. Pel costat de sota la Seu on hi havia plàtans joves, plantats fa pocs anys, ara n’hi ha 7 ben morts i 3 més moribunds (fotos 3ª i 4ª). La zona de mortaldat de plàtans queda perfectament enfrontada entre els dos costats del passeig del Riu. La salmorra s’ha escampat sota l’asfalt.
El passeig del Riu de Manresa, així com la seva continuació en el bosc de ribera del marge esquerre del Cardener, ja havia patit altres episodis de fuites de salmorra del col·lector, que sempre s’han saldat amb la mort sobtada dels arbres i la salinització del sòl. La falta d’homogeneïtat del passeig del Riu de Manresa és conseqüència del pas del col·lector de salmorres que atzarosament ha anat escampant la mort. Hi ha trams amb els arbres de mida molt menor perquè es van haver de substituir, com a la cruïlla entre el passeig del Riu i la Muralla i entre el pont de la Reforma i l’inici de la mortaldat d’enguany, després de que els originals morissin per culpa de vessaments de salmorra anteriors. A d’altres trams hi ha arbres moribunds per fuites menors i insidioses de salmorra, com són alguns dels grans plàtans del Parc del Cardener al Congost i d’altres més enllà del Pont Vell.
La ruleta russa del col·lector de salmorres ha tornat a deixar un premi gros a Manresa, aquesta vegada amb tan mala fortuna que ha malmès la façana monumental de la ciutat. La imatge transmet clarament el missatge: una ciutat, una comarca i un país submís, sacrificat a l’avarícia de la mineria més agressiva contra l’aigua i contra el territori.
Mentre uns s’esforcen per naturalitzar les ribes del Cardener, d’altres, barroers i matussers, escampen la mort. Esperem que Sorigué SA, l’empresa que gestiona el maleït col·lector de salmorres, netegi el sòl, reposi si cal la terra contaminada, i reemplaci els arbres morts. També esperem que Generalitat i ICL es decideixen d’una vegada a impermeabilitzar i restaurar els gegantins runams salins perquè deixin de generar el volum ingent de salmorra mortífera, d’estrafer el paisatge de la Catalunya Central i de proclamar als quatre vents que les lleis ambientals són, per als rics i poderosos, paper mullat.
[fotos Jordi Badia]