La plataneda del parc del Cardener, a Manresa,morta també per fuita de salmorra

Una fuita del col·lector de les maleïdes salmorres de la mineria de potassa ha matat la meitat dels grans plàtans vora el Pont Nou, al parc del Cardener, a Manresa.

La plataneda del Pont Nou és -o més aviat cal dir era- una arbreda catalogada pel PEU de Protecció dels Arbres i Arbredes d’interès municipal de Manresa i per tant una arbreda teòricament protegida. Surt al catàleg amb la ref. CBIM-018 (per conjunt botànic d’interès municipal). Els motius de la catalogació de la plataneda del Pont Nou van ser el paisatgístic, la seva situació a la riba esquerra del Cardener entre la fàbrica dels Panyos i el Pont Nou en un indret que havia d’esdevenir parc i itinerari per la vora del riu, i l’alçada que aquests plàtans havien assolit al créixer a plaer en un terreny favorable, sense podes ni restriccions. L’Ajuntament de Manresa s’esmerça des de fa anys en arranjar el Parc del Cardener: l’ha endreçat, l’ha fet transitable, ha restaurat el Pont Nou d’origen medieval i hi ha plantat més arbres. Amb dedicació, el Parc del Cardener, que comptava amb els plàtans alts com a tret més característic, s’ha guanyat l’estima dels manresans. La Diputació de Barcelona s’esforça en crear un itinerari de natura resseguint els rius Cardener i Llobregat, el programa Riu Verd.

Ai però, hi ha el col·lector de salmorres. Un rosari de mortaldat per salmorra s’estén al llarg de les ribes del Cardener des de La Coromina (Cardona) i del Llobregat des de Vilafruns (Balsareny) fins al mar; pregunteu a la Corbatera (Sallent), a l’Angle (Manresa-El Pont de Vilomara), a l’horta entre l’autovia A-2 i el Llobregat a Martorell i a tantes i tantes víctimes de vessaments de salmorra del col·lector. El col·lector ja va matar altres plàtans vells davant de cal Gallifa a Sant Joan de Vilatorrada, més amunt del Pont Nou, i a diversos trams del passeig interromput del Riu a Manresa, més avall.

En pocs dies de finals de maig i primers de juny, la branca del Cardener del col·lector de les maleïdes salmorres ha vessat, com a mínim, en tres indrets del terme de Sant Joan de Vilatorrada i a la plataneda del Pont Nou, al Parc del Cardener a Manresa. La meitat de la plataneda del Pont Nou està tocada de mort. Aquí no ha estat un trencament sobtat, sinó una fuita persistent de salmorra que progressivament ha salinitzat el sòl. Les conseqüències no s’acaben amb la mort dels plàtans; la recuperació del sòl contaminat per la sal d’aquesta zona del Parc del Cardener anirà per llarg.

Ja fa masses anys que el territori pateix les avaries contínues del col·lector de salmorres; ja n’hi ha prou. La qüestió és clara i senzilla: si no hi ha un col·lector de salmorres en condicions, no es pot evacuar salmorra; si no es pot evacuar salmorra, no es pot permetre que l’empresa minera la generi ni a les seves plantes de tractament del mineral ni als seus gegantins abocadors de residus salins que temeràriament manté a la intempèrie. Afegim-hi que no tota la salmorra contaminant generada pels gegantins abocadors salins es recull i s’envia a través del col·lector envellit. Les anàlisis testimonien que, per circulació subterrània que en un o altre lloc acaba sorgint, dels abocadors de residus salins se segueix escapant molta salmorra que contamina les rieres de Soldevila, Riudor i Bellver, a més de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat, amb perjudicis greus a tercers, al subministrament d’aigua i al medi. Si l’empresa minera no té on abocar els seus residus salins en condicions controlades, tampoc se li pot permetre que generi més residus. És ben clar i així ho han dictaminat els jutges. La resta són actituds meselles o bé mentides patrocinades.

A la foto 1ª, la plataneda del Pont Nou en la imatge extreta del catàleg d’arbres i arbredes d’interès municipal de Manresa redactat l’any 2011, a la foto 2ª els mateixos plàtans morts per la fuita de salmorra el juny del 2016.

[fotos PEU de Protecció dels Arbres i Arbredes d’interès municipal de Manresa (1ª) i Jordi Badia (2ª)]