La imatge mostra les obres de construcció del ramal del Llobregat del nou col·lector de salmorres al tram de Sant Benet de Bages, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Al fons de la imatge despunta amenaçador el runam del Cogulló de Sallent, omnipresent al paisatge del Pla de Bages.
Tot allò que té a veure amb la mitigació o la solució dels impactes ambientals de la mineria de potassa del Bages va amb anys o desenes d’anys de retard; també la construcció del nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat que ha de substituir l’actual envellit, insegur i de capacitat insuficient per a tanta salmorra.
Per més que l’extracció de potassa a Sallent i Balsareny estigui aturada des de l’any 2020, cal un nou col·lector de salmorres a la branca del Llobregat per evacuar fins al mar Mediterrani la salmorra que generen l’activitat al voltant de la sal comuna de la planta d’ICL Iberia de La Botjosa (Sallent) i els runams salins a cel obert de La Botjosa i del Cogulló. Cal dir, però, que part de la salmorra originada als runams salins de La Botjosa i del Cogulló situats sobre terreny sense impermeabilització prèvia s’escapa de control, contamina els aqüífers i les fonts, i finalment arriba a la xarxa fluvial. El nou col·lector de salmorres és necessari tan sols per seguir mantenint en funcionament les instal·lacions actuals de recollida de salmorra i per poder afegir noves captacions.
Es pretén que el nou col·lector de salmorres s’utilitzi també per buidar de residus els runams, mitjançant la dissolució dels residus salins i el transport de la salmorra resultant fins al mar. Els programes de restauració vigents estableixen que primer s’han de buidar de residus salins els runams a base de la venda de sal comuna -quan s’ha vist que no hi ha mercat suficient en segles- i de dissoldre’ls i enviar-los al mar a través d’un col·lector. El nou col·lector de salmorres és la infraestructura cabdal per complir aquests programes de restauració.
Els programes de restauració, però, no resisteixen el càlcul més elemental. Només el runam del Cogulló conté 44 milions de tones de residus salins. La dissolució en proporció mínima d’1 a 4 per convertir-los en salmorra concentrada del 25% necessita entre 180 i 200 Hm3 d’aigua. El pantà de La Baells té una capacitat màxima de 109 Hm3, però fa molts anys que no s’ha vist ple. El buidatge del runam del Cogulló necessitaria dos pantans de La Baells ben plens, i encara quedaria pendent de buidar el runam del Fusteret (Súria), ja de mida similar al del Cogulló i on se segueix abocant. Aquesta quantitat d’aigua, simplement, no està disponible a la conca del Llobregat per malmetre-la i convertir-la en salmorra letal per a qualsevol ecosistema terrestre. L’autoengany dels programes de restauració vigents i aprovats per la Generalitat de Catalunya no té cap sentit.
[foto Jordi Badia]
- Més informació a l’article “La impossibilitat dels programes de restauració dels runams salins del Cogulló i del Fusteret: un volum d’aigua equivalent a 3 pantans de La Baells plens, un termini de més de 100 anys i, mentrestant, una despesa inassolible en gestió de salmorra i un risc ambiental permanent – Montsalat, 01.2024”.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació més extensa dels impactes ambientals de la mineria de potassa al Bages.