L’estació depuradora d’aigües residuals de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada -EDAR Manresa- està situada a la riba dreta del Cardener, prop dels Comtals, en una parcel·la delimitada a l’est pel propi riu i a l’oest per la via Manresa-Barcelona de RENFE. L’EDAR Manresa va ser inaugurada l’any 1985, sent una de les primeres depuradores d’aigües residuals de poblacions mitjanes promoguda pel Pla de Sanejament de Catalunya, i una de les primeres a incorporar el tractament biològic per eliminar la matèria orgànica. L’EDAR Manresa està gestionada per l’empresa pública Aigües de Manresa que, amb la incorporació de la depuradora, va tancar el cicle d’abastiment, potabilització, distribució, depuració i finalment retorn de l’aigua al medi. És un fet notable que l’aigua que es capta del riu Llobregat a la resclosa dels Manresans, a Balsareny, en la seva major part es retorna al seu afluent Cardener, en un transvasament de conca que té origen medieval en la construcció de la Séquia de Manresa.
La depuració de les aigües residuals de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada va significar, a partir de l’any 1985, una millora notable de la qualitat de l’aigua del tram final del Cardener i del Llobregat avall de la confluència entre els dos rius. Va ser encara més important la millora de la qualitat de l’aigua aconseguida amb la progressiva entrada en servei del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat, a partir de l’any 1988.
Anys més tard, al costat sud de l’EDAR es va construir la planta de compostatge que transforma els fangs retirats de l’aigua i assecats en un compost fertilitzant per l’ús en agricultura i en restauració de sòls.
L’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar la concessió de 6,86 hm3/any d’aigua regenerada procedent de l’EDAR-Manresa, que equival a tot el volum d’aigua regenerada disponible, per l’ús a les instal·lacions mineres d’Iberpotash-ICL a Súria. Es pretén construir una canonada de 18,9 km de longitud, un gran dipòsit de reserva i el corresponent sistema de bombament, per transportar l’aigua regenerada de l’EDAR-Manresa fins a Súria. La canonada per l’aigua regenerada s’ha de construir simultàniament i en paral·lel amb la branca del Cardener del nou col·lector de salmorres, amb el qual comparteix traçat. Iberpotash utilitzarà l’aigua regenerada de l’EDAR-Manresa, de menor qualitat que l’aigua del Cardener quan arriba a Súria, en el procés de separació dels grànuls de potassa i en la dissolució de residu salí. Aquesta aigua regenerada esdevindrà salmorra concentrada que caldrà evacuar fins al mar a través del nou col·lector.
[foto Jordi Badia]