Les imatges mostren 3 dolines conegudes com les dolines de Joncarets, d’uns 5-8 metres de diàmetre cadascuna, alineades d’est a oest al peu del vessant obac del Puig de Sanç, en un camp a l’esquerra de la riera de Tordell prop del barri de Joncarets de Súria. La seva fondària és més variable. Tal com s’ordenen les imatges, la nr.1 és cilíndrica i d’uns 8 metres de fons, la nr.2 té forma d’embut del qual no s’arriba a distingir clarament el fons que va més enllà dels 25 o 30 metres i la nr.3 és cilíndrica amb fons pla com la nr.1 però menys fonda, d’uns 4-5 metres. La dolina nr.1 és la més recent, va aparèixer el dia 04.12.2000. Més a l’oest de la dolina nr.3 se n’insinua una altra, un enfonsament del terreny de només un metre per ara.
El camp de dolines de Joncarets es troba al flanc sud encavalcant de la gran falla inversa del Tordell, amb les dolines alineades en paral·lel al pla de la falla que en superfície se situa a uns centenars de metres al nord. El substrat és de gresos i lutites de color gris del període Eocè, estratigràficament situats per sobre dels guixos que afloren a Joncarets i que al seu torn estan damunt de les sals de la formació Cardona. Tot aquest flanc sud de la falla del Tordell ha quedat enlairat i cavalcant sobre les lutites vermelles més modernes del període Oligocè. Els guixos i les sals del flanc sud han fluït pel pla de falla acostant-se a la superfície, en un estructura de trau diapíric semblant a la de la vall salina de Cardona.
Les dolines de Joncarets han de ser conseqüència de la formació de cavitats càrstiques al subsòl per dissolució dels guixos que es troben a poca fondària i, sobtadament un dia impensat, l’enfonsament del terreny que fa de sostre. La seva forma circular, la freqüència dels esfondraments ni de lluny tan sovintejats com les bòfies que als anys 1999 i 2000 aparegueren a La Coromina (Cardona) en substrat salí i la posició del guix per damunt de la sal coincideixen en assenyalar que les cavitats càrstiques originals deuen ser al guix, no tan soluble com la sal, malgrat que no s’han pogut observar i per tant no es pot descartar algun paper de les sals. Qui sap si la dolina nr.2, la més fonda, podria ser una estreta porta d’entrada a una cova inexplorada en mineral de guix, de blancor i bellesa impol·lutes!
Cal entendre el camp de dolines de Joncarets com un procés actiu amb risc de nous enfonsaments a l’entorn proper.
[fotos Jordi Badia, gener de 2016]
- Vegeu també la bòfia del Pla de Reguant.