Bòfia del Pla de Reguant (Súria)

El dia 06.05.2022 aparegué de sobte una bòfia al Pla de Reguant, a Súria. Als dies següents, la bòfia s’engrandí fins assolir uns 18 metres de diàmetre per 3 metres de fondària. L’enfonsament va fer caure alguns àlbers del bosc de ribera. Posteriorment, la bòfia s’ha omplert parcialment d’aigua del subsol, del nivell freàtic del riu Cardener, convertint-se en un estanyol. Ben aviat la superfície de l’aigua de l’estanyol ha quedat totalment coberta de llenties d’aigua (Lemna sp.) (foto 1ª). Un any i mig més tard, a la tardor del 2023, la bòfia manté les mateixes mides i l’aigua, però en temporada freda no hi ha llenties d’aigua a la superfície (foto 2ª).

Una mirada atenta al Pla de Reguant revela una superfície més irregular de la que caldria esperar d’una plana al·luvial com aquesta. En realitat, aquesta no és la primera bòfia que es forma al Pla de Reguant; hi ha constància històrica de bòfies anteriors, actualment ja reblertes, que expliquen les petites irregularitats de nivell del terreny d’aquesta plana.

La formació geològica Cardona, el gran paquet de sals, es troba molt propera a la superfície al Pla de Reguant, coberta només pels sediments aportats i dipositats pel riu Cardener. Aquí es troba el centre del dom salí de Súria, enlairat al flanc sud de la falla inversa del Tordell, en una estructura geològica comparable al diapir salí de Cardona, però en el cas de Súria decapitat i tapat per l’acció del riu. A la zona del Pla de Reguant anomenada El Salí es va explotar sal en pous miners. Va ser precisament aquí on, l’any 1912, es descobrí l’existència també de potassa a la formació geològica Cardona.

La circulació d’aigua subterrània haurà dissolt una part de sal obrint una cavitat progressivament més gran fins que el seu sostre ha acabat per col·lapsar i enfonsar-se. El resultat és la bòfia a la superfície, convertida en estanyol. Per l’origen, la mida i per ser tan recent, l’estanyol del Pla de Reguant és similar als estanyols de la riba oest del gran estany de Banyoles -els estanyols Cisó, Nou, de la riera de Castellnou i d’altres- amb la particularitat que sota els estanyols de Banyoles la sal soluble és guix, mentre que sota el Pla de Reguant hi ha sal comuna o clorur sòdic, molt més soluble i per tant molt més propens a aquests fenòmens geològics.

[fotos Jordi Badia]