La font del Pitoi o de Sant Antoni, situada prop del torrent de Soldevila al seu vessant obac, a Sallent, es va salinitzar intensament a partir dels anys 1980s pels residus salins miners abocats al runam del Cogulló.
La construcció els anys 2016 i 2017 de pous i rases drenants enfonsades al costat nord de la base del runam del Cogulló per a la captació de salmorra que circula pel subsol a través dels estrats de roca calcària va fer disminuir el cabal de salmorra que arriba a la font del Pitoi. Però l’entorn de la font està ja totalment malmès amb clapes nues de vegetació, troncs morts que es mantenen dempeus perquè la sal n’impedeix la descomposició, i la pròpia roca calcària trencada en blocs per acció de la salmorra circulant per les esquerdes. Amb la canalització de la font perduda, per múltiples punts segueix brollant una aigua que no és aigua, sinó salmorra d’una concentració de 110.000 mil·ligrams de clorur per litre (anàlisi del 24.07.2024).
La paret de la font del Pitoi mostra 3 capes de roca: la calcària lacustre original i estratificada, un recobriment de travertí dipositat per la surgència d’aigua carregada de carbonat de calci abans de l’existència del runam salí del Cogulló, i a les zones més molles del travertí un segon recobriment de sal format a partir de la salinització de la font.
A les parts més arrecerades de la paret de la font del Pitoi per on poc a poc, gota a gota, brolla salmorra es formen estalactites fines i blanques de sal. El procés és paral·lel al de la formació de les estalactites de carbonat de calci a les coves i balmes humides, però aquí a un ritme molt més ràpid i amb clorur sòdic o sal comuna com a matèria primera en comptes de carbonat de calci.
Estalactites i altres espeleotemes de sal són presents també, en major extensió i en indrets més ben resguardats, a la galeria visitable de la mina de sal de Cardona i a la cova de Forat Micó de la Muntanya de Sal de Cardona. Les estalactites d’halita o sal comuna són estretes, més o menys rectilínies segons la quietud del lloc, i sempre molt fràgils, de mira’m i no em toquis; tal com es formen en molt poc temps, també amb molta facilitat es trencaran o diluiran si les condicions canvien.
[fotos Jordi Badia]