5. Des de fa, com a màxim, 13 milions d’anys (Miocè mitjà) fins a l’actualitat hi ha hagut un intens buidatge erosiu de la conca de l’Ebre que ha estat el principal responsable de l’aspecte del relleu bagenc actual. Al començament d’aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial que fluïa cap al fons de la depressió de l’Ebre i es va establir l’actual. Això va ser degut a l’enfonsament del massís Català i a l’aixecament simultani de la conca de l’Ebre, de la qual, en el sentit geològic del terme, forma part el Bages.
La resistència desigual dels diferents estrats ha fet que l’erosió modeli relleus ben destacats allà on la roca és coherent (difícil d’erosionar), com és el cas de Montserrat, davant de zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables, com la de Sant Vicenç de Castellet.
Els fenòmens càrstics (associats a coves i avencs) causats per la dissolució de les roques (a la comarca, sobretot conglomerats, però també calcàries marines i evaporites) també s’han de tenir en compte per explicar l’origen de relleu actual.
La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual que continua l’evacuació dels productes de l’erosió cap a la mar Mediterrània. Aquest procés erosiu ha tingut localment episodis de sedimentació enregistrats a les terrasses fluvials quaternàries (no representades a l’esquema), que constitueixen graveres.
[dibuix Oriol Oms]