El bec de coral senegalès (Estrilda astrild) és un petit ocell passeriforme de la família dels estríldids. Té una longitud de 9,5 a 13 cm i una envergadura alar de 12 a 14 cm, i pesa de 6 a 11 g. És sedentari i, quan no està criant, gregari. La seva àrea de distribució original s’estén, de forma irregular, per l’Àfrica subsahariana. És comú en captivitat i, en diferents parts del món, forma poblacions salvatges originades a partir d’exemplars captius alliberats o escapats. A Catalunya, està en expansió. Va ser detectat per primera vegada com a nidificador el 1990, i durant el lapse 2015-2018 ja va nidificar, de manera localitzada, en una franja litoral i prelitoral que anava del Tarragonès a l’Alt Empordà i que, a la part central, arribava fins al sud del Bages.
Els becs de coral senegalesos viuen una mitjana de 4 anys en estat natural. Se suposa que poden atènyer una edat màxima similar a la de fringíl·lids d’una mida semblant, com la cadernera i el gafarró. Un exemplar de cadernera anellat a la República Txeca va ser trobat mort amb una edat de 14 anys i 1 mes. Les caderneres poden viure fins a aquesta edat, com a mínim.
El bec de coral senegalès destaca pel seu bec cònic de color vermell, i per tenir un antifaç del mateix color que va del bec al començament del clatell. Aquest antifaç contrasta amb el color blanquinós de les galtes, el mentó i la gola. Té les parts superiors de color gris brunenc i amb un fi barrat transversal. Aquest barrat també és present a les parts inferiors, que són més clares i tenen un matís rosat, amb l’excepció de regió ventral, que és vermella. La cua és llarga, de punta esglaonada i una mica més fosca que les parts dorsals. Té les infracobertores caudals negres. Aquest tret és útil per diferenciar-lo del bec de coral cuanegre (Estrilda troglodytes), que nia en zones on també nia el bec de coral del Senegal. Té les potes de color gris molt fosc, gairebé negres. Les femelles i els joves tenen una coloració menys contrastada i brillant que els mascles. Els joves tenen l’antifaç vermell reduït i el bec negrós.
El mascle emet un refilet amb final agut (chiir-chiir-priiiiiii…). A més, brunzeix sovint un reclam breu, sobretot quan es mou en grup (sssiiip…, chiiiik…, piit).
És un ocell monògam i territorial en època de cria, amb un període reproductor que, a Catalunya, inclou tots els mesos de l’any excepte el gener, tot i que sembla ser que quan cria més és de setembre a novembre. Fa diverses postes anuals, formades per entre quatre i sis ous de color blanc. El niu és una estructura buida amb forma de pera que està feta d’herba seca teixida desordenadament. La part estreta d’aquesta “pera” correspon a un túnel d’entrada dirigit cap avall. El niu sol estar situat entre vegetació densa (arbustos, vegetació palustre, herbassars), a menys de mig metre d’alçada o sobre el terra. De vegades hi ha un segon niu fals sobre el veritable, on dorm el mascle. Tots dos sexes coven els ous durant 11-13 dies i alimenten els polls durant 18-20 dies. Després, aquests abandonen el niu.
El bec de coral senegalès és una espècie típicament lligada als canyars, als canyissars i a altres formacions vegetals herbàcies altes, preferentment a les properes a masses d’aigua dolça. No li agraden les zones boscoses. A Catalunya, és un ocell de terra baixa (no tolera el fred intens i persistent) que es troba associat a conreus i a marges de rius i de zones urbanes.
És fonamentalment granívor. S’alimenta principalment de llavors de plantes herbàcies, i rarament menja petits invertebrats.
Dintre de l’àmbit territorial del present web, l’hem vist formant un petit estol a la riba de la riera de Calders, prop de la masia de l’Angle, que pertany al terme municipal de Calders (Moianès) però és a tocar del pla de Bages, d’on provenen les fotos obtingudes el 13.09.2024.
[fotos Lídia Ribas]