El bufaforats o esfinx colibrí (Macroglossum stellatarum) és una papallona de la família Sphingidae, classificada doncs com a papallona nocturna però que en realitat vola de dia. Té el cos gruixut, grisenc amb l’extrem de l’abdomen negre, les ales superiors de color marró amb dibuixos negres disruptius, les inferiors taronja i el parell d’antenes i l’espiritrompa que normalment porta enrotllada llarguíssimes. Quan està en repòs amb les ales inferiors cobertes, el bufaforats és críptic, difícil de veure com tantes altres papallones nocturnes i arnes.
El bufaforats no necessita posar-se a les flors; es manté suspès a l’aire o bé avança en línia recta endavant o endarrere pel batec rapidíssim de les ales, invisible a ull nu. Mentre s’aguanta immòbil a l’aire desenrotlla l’espiritrompa i xucla el nèctar del fons de les flors tubulars. Repassa el nèctar de totes les flors d’una inflorescència, una darrera l’altra, metòdicament i amb precisió. El vol i les formes del bufaforats són les d’un colibrí. A la imatge 1ª, el bufaforats amb l’espiritrompa estirada xucla el nèctar d’una flor de card (Carduus sp.), a la imatge 2ª el d’una flor de cirerer (Prunus avium).
L’eruga té inicialment color groc pàl·lid amb dues franges grises, però al fer-se gran passa a ser verda amb una línia lateral groga, un ocel a cada segment del cos i una banya caudal. S’alimenta sobretot de plantes de la família rubiàcies: Galium sp., Rubia peregrina, Asperula cynanchica…
El bufaforats és una espècie de distribució àmplia que pot trobar-se als prats o als jardins des de terra baixa fins a l’alta muntanya, arreu on hi hagi flors amb nèctar.
[fotos Rosa Mitjana (1ª), Jordi Badia (2ª) i Florenci Vallès (3ª)]