Altra vegada, a les ribes del Cardener a l’alçada del Fusteret i del pont de La Pobla (Súria) hi ha un anar i venir d’operaris de l’empresa Sorigué SA -la concessionària de l’explotació del col·lector de salmorres-, d’excavadores, i de camions de transport de terres i camions-cisterna d’Exland -sempre al servei d’ICL- (foto 1ª). Ja … Llegiu més
El grup de participants a la sortida del diumenge 24.05.2026 a la falla del Guix, el torrent de Soldevila i la roureda de la Malesa (Sallent, Bages), convocada conjuntament pel Geoparc de la Catalunya Central i la Delegació del Bages de la ICHN i dirigida per Florenci Vallès, davant d’una de les falles del complex … Llegiu més
Aceria acerismonspessulani és un àcar de la família Eriophyidae que ocasiona cecidis a l’auró negre (Acer monspessulanum). Aceria és un gènere molt proper a Eriophyes i amb moltes espècies descrites, més per l’espècie de la planta i pel tipus de cecidi que ocasionen que per la pròpia morfologia de l’animal. Vegeu els cecidis ocasionats per … Llegiu més
L’erugueta de l’ametller (Aglaope infausta) és una papallona de la família Zygaenidae, semblant per tant a les conegudes gitanes o zigenes (Zygaena spp.), les erugues de la qual s’alimenten de fulles d’arbres i arbustos de la família Rosàcies, principalment de l’ametller (Prunus dulcis) i el cirerer (P.avium) entre els fruiters cultivats, i de l’aranyoner (P.spinosa), … Llegiu més
L’eruga verda de l’ametller (Orthosia cerasi) és un lepidòpter nocturn de la família Noctuidae, les erugues del qual tenen el mal costum de devorar les ametlles a les quals accedeixen a començament de primavera quan l’eruga acaba de sortir de l’ou i l’ametlla és encara tendra. El perjudici que Orthosia cerasi pot ocasionar a la … Llegiu més
El pont natural de Ca l’Escanyolit és al terme de Collsuspina (Moianès), a la capçalera del torrent de l’Espina que més avall es coneixerà amb els noms de torrent de Santa Coloma, de Fontscalents i de la Fàbrega i, ja més crescut, com a riera de Marfà o Golarda. El pont natural de Ca l’Escanyolit … Llegiu més
Verbascum boerhavii és una de les espècies del gènere Verbascum que es coneixen genèricament amb els noms populars de blenera, trepó o porpres. V.boerhavii és una de les espècies de blenera més robusta i més tomentosa. V.boerhavii és una gran herba biennal de la família Escrofulariàcies. Al primer any desenvolupa una roseta de fulles basals, … Llegiu més
Panoràmica de les roques i agulles que arreceren l’ermita de Sant Benet, al nord del torrent de Santa Maria i prop del monestir, a la regió montserratina de Tebaida. [foto Jordi Badia]
El torrent de Santa Maria és el curs d’aigua superficial més important i permanent, i la incisió més profunda, del massís de Montserrat. Neix al coll entre els cims de Sant Jeroni i del Moro, allà on hi ha l’ermita de Sant Jeroni, baixa en direcció sud-est i est pel Pla dels Ocells partint les … Llegiu més
Oedemera atrata és una de les espècies d’escarabat amb la silueta allargada típica dels coleòpters de la família Oedemeridae, de 8-9 mm de longitud i de color íntegrament negre. O.atrata es caracteritza a més per les potes del 3er parell curtes en relació a les dels parells 1er i 2on, que sol mantenir arcuades i, … Llegiu més
Megachile willughbiella deu el seu nom a l’ornitòleg i ictiòleg anglès Francis Willughby (22 novembre 1635 – 3 juliol 1672). És una de les primeres abelles talladores de fulles que es veuen al llarg de l’any. Forma part del subgènere Xanthosarus del qual tenim altres representants a les nostres comarques, com ara Megachile maritima o … Llegiu més
L’esparreguera o esparreguera d’hort (Asparagus officinalis) és una herba perenne que disposa d’un rizoma curt soterrat del qual cada primavera neixen diversos turions que es mantenen blancs mentre estan sota terra i que, en veure la llum, esdevenen tiges verdes i arcuades que poden superar el metre d’alçada. Igual com l’esparreguera boscana o silvestre (A.acutifolius), … Llegiu més
El rompsac (Stipellula capensis [= Stipa capensis, Stipa retorta, Stipa tortilis]) és una herba gramínia anual, fasciculada i cespitosa, que a la primavera constitueix prats d’un o dos pams d’alçada i de color verd daurat en indrets assolellats. Les fulles del rompsac són majoritàriament basals, d’1-2 mm d’amplada per 10-15 cm de longitud, amb tendència … Llegiu més
Els plàtans de l’entorn de Sant Marc, a la façana monumental de Manresa entre la Seu i el Pont Vell, no són els únics arbres del passeig del Riu de Manresa morts per salmorra vessada del col·lector l’hivern del 2025 al 2026. Seguint el passeig amunt, al costat est del parc Josep Vidal més arbres … Llegiu més
La marieta de setze punts (Tytthaspis sedecimpunctata) és un Coccinellidae petit, de només 3 mm de longitud com pot veure’s a la imatge 1ª. És de color groc palla amb una franja negra a la sutura dels èlitres i 14-18 punts també negres sobre els èlitres, normalment 5 punts independents més 3 punts solapats en … Llegiu més
L’herba de l’esparver (Hieracium murorum) és una herba perenne de la família Compostes amb capítols de flors grogues totes ligulades. El gènere Hieracium té una gran complexitat de formes que, depenent de criteris d’autors, es classifiquen a nivell d’espècie o d’unitats subespecífiques. Aquesta complexitat resulta de la combinació de les seves dues capacitats de formació … Llegiu més
L’escaiola (Phalaris canariensis) és una gramínia anual d’una banda cultivada esporàdicament per a l’ús de les seves granes en l’elaboració de pinso i en l’alimentació d’ocells cantaires engabiats, i de l’altra naturalitzada en indrets ruderals. L’escaiola és una herba cespitosa, glabrescent i d’un verd blavís que enlaira tiges fins a una alçada màxima d’1 metre. … Llegiu més
Cryptocephalus quadripunctatus és un crisomèlid petit, de cos allargat de 4-5 mm i que, com la popular marieta de set punts (Coccinella septempunctata), combina els colors negre i taronja més alguna pinzellada de blanc. El cap és ample i curt, de color negre incloent també les antenes. El pronot té forma bombada com un casc, … Llegiu més
Lixus angustus (= L.sanguineus) és un diabló, una espècie d’escarabat de la família dels curculiònids, de forma semblant al més comú diabló de la malva (L.pulverulentus) però de mida a la meitat. L.angustus mesura uns 8 mm de longitud. El cap, incloent la trompa ampla i arquejada cap avall, és lleugerament més curt que el … Llegiu més
Nonea echioides (= N.pulla, N.alba) és una herba anual de port i aspecte discrets, de la família Boraginàcies, que al mes d’abril es pot descobrir en prats ruderals i humits, preferentment prop de cursos d’aigua. Nonea echioides enlaira fins a uns 30 cm d’alçada una tija dreta que només es ramifica, i encara poc, quan … Llegiu més
La fumària major (Fumaria gaillardotii [= F.major, F.agraria var.major]), coneguda en català també amb els noms poc específics de colomina i de gallaret o gallaret, és una herba anual gran que, per les seves flors zigomorfes particulars, es reconeix de seguida com una fumària, de la família de les Papaveràcies. La fumària major s’enlaira fins … Llegiu més
Sigilla dorsata és una espècie de formiga de vellut, un himenòpter de la família Mutillidae. Com en totes les formigues de vellut, mascles i femelles de Sigilla dorsata són molt diferents. Les femelles -a la imatge- tenen l’aspecte de formigues robustes, amb cap, tòrax i abdomen molt clarament diferenciats, i estan cobertes de pilositat llarga … Llegiu més
Larinus planus (= L.carlinae) és un curculiònid -una de les nombroses espècies d’escarabat amb el rostre allargat en una trompa i que en català es coneixen genèricament com a diablons- que s’alimenta de cards del gèneres Cirsium i Onopordum. Per tant, proposem anomenar-lo diabló dels cards. El diabló dels cards té un cos oval de … Llegiu més
Ptosima undecimmaculata (= P.flavoguttata) és un escarabat de la família Buprestidae, aquells de cos allargat, compacte i aerodinàmic, i sovint de colors vistosos. L’adult de Ptosima undecimmaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té forma semi-cònica amb el dors arrodonit i el ventre pla, el cap curt i ample que queda mig amagat sota el … Llegiu més
S’espera amb impaciència i il·lusió l’arribada de la primavera, que els arbres treguin fulles noves i que tot recomenci. Enguany, però, la primavera no ha arribat als plàtans del passeig del Riu al tram de la Manresa més monumental, de la Seu al Pont Vell. Un vessament de salmorra, sí, un altre vessament del maleït … Llegiu més
La cargola moscada (Erodium moschatum) és una herba anual que, amb el seu pom de fruits amb un bec llarg i dret com una agulla, revela la seva pertinença a la família de les Geraniàcies. La cargola moscada fa una roseta de fulles grans i denses, de la qual s’enlairen fins al voltant de mig … Llegiu més
El lami purpuri (Lamium purpureum) és una herba de cicle anual, de la família Labiades, que crida l’atenció per la forma piramidal de 4 costats i el matís púrpura que pren el capdamunt de les seves tiges. El lami purpuri fa tiges de secció quadrangular d’uns 4 mm de costat, fistuloses, glabres i amb les … Llegiu més
Leprocaulon microscopicum (= L.quisquilare) és un liquen granulós i pulverulent, de color verd glauc o verd turquesa, que viu sobre els petits replans arrecerats de la pluja que formen les esquerdes de la roca. A més dels grànuls que constitueixen el tal·lus primari, pot presentar també petites formes arborescents o coral·lines -que no apareixen a … Llegiu més
Bryophila ravula (= Noctua ravula, Cryphia ravula) és una papallona nocturna de la família Noctuidae que es troba en indrets secaners i rocosos i en ambients humanitzats, sense que se li conegui un hàbitat gaire definit. Els adults tenen una envergadura alar de 24-30 mm. El seu color és bigarrat de tons marrons i grisos, … Llegiu més
El desferracavalls (Hippocrepis scorpioides [= H.comosa ssp. glauca, H.comosa ssp.scorpioides]) és una herba de la família papilionàcies, perenne i de port ajagut. Aquí, per comoditat, restringim l’accepció del nom popular en català de desferracavalls a l’espècie H.scorpioides, malgrat que s’aplica a qualsevol planta del gènere Hippocrepis per la forma sinusoidal dels seus llegums que simulen … Llegiu més
El lletsó punxós o espinescent (Sonchus asper) és una herba de la família de les Compostes, robusta, de cicle anual o biennal. Com els seus noms indiquen, el seu port està entre el d’un lletsó i el d’un card. La tija principal del lletsó punxós assoleix fins a 20 mm de diàmetre i 1 metre … Llegiu més
L’esquamària (Lathraea squamaria) és una curiosa planta de color blanc tenyit de rosa, sense clorofil·la, paràsita de les arrels d’avellaners i d’arbres del bosc de ribera com verns, pollancres, salzes i oms. L’esquamària forma rizomes perennes que embolcallen amb circumvolucions carnoses arrels de la planta hoste, de la qual xuclen l’aliment. Aquests rizomes estan coberts … Llegiu més
El tulostoma d’hivern (Tulostoma brumale) és un bolet molt petit que té l’aspecte d’un pet de llop enlairat per un peu alt i prim. Surt normalment en grupets -tot i que la imatge mostra un sol exemplar- des de començaments d’hivern fins a començaments de primavera entre la molsa, en indrets rocosos amb poca terra … Llegiu més
L’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar l’any 2020 la concessió d’un màxim de 6,86 hm3/any d’aigua depurada procedent de l’EDAR de Manresa pel seu ús a les instal·lacions mineres d’ICL a Súria. A la pràctica, aquest volum significa tota l’aigua de sortida de l’EDAR Manresa que ja no retornarà al medi. ICL-Súria és ja, amb … Llegiu més
La coronil·la glauca (Coronilla valentina subsp. glauca) és un arbust de la família papilionàcies, de fulles perennes, compostes imparipinnades de 5-7 folíols ovats. La coronil·la glauca assoleix al voltant d’1 metre d’alçada amb tiges tortuoses, estriades, glabres i sovint rogenques. Les fulles mesuren uns 5 cm de longitud. Els folíols són sèssils, ovats o escotats … Llegiu més
La bleda (Beta vulgaris subsp. vulgaris [= B.vulgaris]) és una herba anual o biennal, de la subfamília Chenopodioideae inclosa a la família amarantàcies, cultivada en diferents varietats als horts i naturalitzada en sòls humits, fèrtils i nitrogenats. La bleda és una planta cultivada des de molt antic a l’àrea mediterrània. Sembla ser que totes les … Llegiu més
El municipi de L’Estany, a la part alta del Moianès i fins al 2015 inclòs a la comarca de Bages, deu el nom a l’estany que antigament ocupava la plana allargada a l’entrada sud del poble, venint de Moià. Aquesta plana està situada a 865 metres d’altitud i encerclada de serrats que la fan endorreica … Llegiu més
Cardita és un gènere de bivalves marins amb espècies vivents i d’altres extintes que es coneixen només com a fòssils. Aquest és el cas de l’exemplar que mostren les imatges, observat i fotografiat a Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) en terreny de l’Eocè. Cardita es caracteritza per la seva mida mitjana o gran, la forma … Llegiu més
La gran pedrera El Roure, a Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) i propietat de l’empresa Canteras del Llobregat SA, està aturada des de fa anys, però encara pendent de restauració. S’hi arriba per la pista que, partint de la carretera BV-1229 del Pont de Vilomara a Sant Vicenç de Castellet, remunta la vall del torrent … Llegiu més
Gymnosporangium confusum és un fong de l’ordre de les puccinials -conegut abans com a ordre de les uredinals-, fitopatogen, que necessita dos hostes per completar el seu cicle vital: un arbret del gènere Juniperus, quasi sempre el càdec (J.oxycedrus), com a hoste primari, i un arbre o arbust de la família rosàcies i la tribu … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages a Sant Jaume de Vallhonesta, el gran hostal, ja parcialment enrunat, del Camí Ral de Manresa a Terrassa, durant la sortida naturalista del 07.03.2026. Sant Jaume de Vallhonesta està situat a la carena que separa entre les valls de Santa Creu i de Vallhonesta, prop del límit nord-est del parc … Llegiu més
La Roca Foradada de Montserrat és la foradada més gran i més coneguda a la Catalunya Central, però no és pas l’única. A l’extrem nord de la serra del Ginebral, entre el mas del Ginebral i el coll de Gipó per on passa l’antic Camí Ral de Manresa a Terrassa i a tocar del límit … Llegiu més
La riera de Talamanca té la capçalera als torrents de la Vall i de les Refardes, al territori enlairat de l’extrem nord del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en terme municipal de Mura. Quan els dos torrents conflueixen a l’entrar al terme de Talamanca passa a denominar-se ja riera de Talamanca, … Llegiu més
La font de Talamanca és aquella on els veïns de Talamanca anaven a buscar l’aigua i que, fins a la dècada dels anys 1970, fou l’únic subministrament a la població. Està situada enllà del carrer de la Font, passada la darrera casa i seguint uns 250 metres per la pista que baixa a trobar la … Llegiu més
Chrysotoxum intermedium és un dípter de la família dels sírfids, una d’aquelles mosques que exhibeixen colors copiats dels de les vespes, en un cas exemplar de mimetisme batesià. El gènere Chrysotoxum comprèn sírfids de cos ample i d’uns 12 mm de longitud, de colors brillants negre i groc, i amb antenes distintivament llargues. El patró … Llegiu més
La pista que remunta la vall del torrent de Rubió pel vessant de Puigsoler, des del veïnat de Vallhonesta cap a la serra del Ginebral i el coll de Gipó, travessa, a uns centenars de metres enllà del gran mas de Can Forns, dues pedreres aturades i contigües: primer i a la part de sota … Llegiu més
L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire diürn de la família dels accipítrids. Té una longitud de 65 a 72 cm, una envergadura alar de 150 a 180 cm, i pesa d’1,6 a 2,4 kg. És sedentària, té una distribució eurasiàtica i nord-africana, i a Europa només es troba als països del sud, on … Llegiu més
Coprinellus domesticus (= Coprinus domesticus) és un fong que creix a la fusta i als troncs caiguts i en contacte amb terra humida, als racons arrecerats. Coprinellus domesticus fa un miceli entortolligat de color rovell ben visible a la superfície de la fusta, que penetra també al seu interior contribuint notablement a estovar-la i degradar-la. … Llegiu més
