El Cavall Bernat de Montserrat no és l’únic Cavall Bernat a la comarca de Bages; hi ha també, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i en terme de Mura, el Cavall Bernat de la Vall. El Cavall Bernat de la Vall és també un monòlit de conglomerat alterós i digne, però … Llegiu més
Andrena asperrima i Andrena agilissima són dues espècies que pertanyen al subgènere Plastandrena. La distinció entre ambdues abelles resulta difícil quan les femelles d’Andrena asperrima presenten tota la cutícula de color negre blavós, cosa que passa sovint. Aquestes femelles tenen pèls blancs als laterals de la cara, a la part posterior del cap, als laterals … Llegiu més
El mas d’Antius, un dels més grans i coneguts del terme municipal de Callús, dona nom també a una gran colònia industrial aturada i a una font bonica i cabalosa: la font d’Antius. La font es troba al davant del mas, a la dreta i a un nivell inferior del camí que hi porta, just … Llegiu més
La balma i la font dels Caçadors es troben prop de la base del cingle de la Tolega que, sota la urbanització de Les Brucardes, flanqueja per la dreta el pas del riu Llobregat a Sant Fruitós de Bages. En concret, la balma i la font són a la vertical de l’extrem est de Les … Llegiu més
Penicillium digitatum és l’espècie de fong que més sovint causa la floridura de taronges, llimones i mandarines una vegada collides. Sovint es denomina floridura verda, malgrat el seu color blau turquesa, en contraposició a la floridura blava, de color blau cel, produïda per Penicillium italicum. Penicillium és un gènere molt extens de fongs anamorfs, és … Llegiu més
La sargantana iberoprovençal, sargantana bruna o sargantana comuna (Podarcis liolepis) és la sargantana per excel·lència que sovint veiem assolellant-se entre les pedres, la més freqüent a les comarques de Bages i Moianès. Té el cos esvelt d’uns 6,5 cm, amb la cua de longitud gairebé doble que la del cos. El patró de coloració és … Llegiu més
La font del Pistó està situada al vessant entre els plans d’Antius i el riu Cardener, en terme de Callús. S’hi arriba per la pista en bon estat que surt de la colònia Antius en direcció sud i per on discorre el Camí de la Sal de Cardona a Manresa, de la qual, a uns … Llegiu més
La font del Clot de les Garses és al municipi de Callús, a la plana que conforma el meandre del torrent de Jaumandreu poc abans d’arribar als Manxons, el barri de Callús situat a la riba dreta o riba oest del riu Cardener. La font brolla en un marge prop del torrent. La font del … Llegiu més
Artemisia annua és una herba de fins a un metre d’alçada i voluminosa malgrat ser anual de la segona meitat de l’any, que es fa notar per la seva olor intensa de càmfora. Té tiges llargues, flexibles, estriades, verdes als solcs i rogenques a les arestes quan ja ha començat el fred. Les fulles es … Llegiu més
La bassa de Vilagonella és en realitat un pantà construït l’any 1980 amb finalitat agrícola, però actualment està tan plenament naturalitzat i integrat a l’entorn que és difícil adonar-se del seu origen artificial. Està situat a la confluència d’un torrent menor amb el de l’Aubardassa, afluent per l’esquerra de la riera de Malrubí, al terme … Llegiu més
El cingle del Berenguer és un impressionant mur geològic d’uns 700 metres de longitud per 80 metres d’alçada, situat a la riba dreta o riba nord de la riera de Malrubí en terme d’Avinyó. El cingle pren el nom del mas i la granja propers, el Berenguer, de la riba oposada. Poc més cap al … Llegiu més
El cingle de Ribatallada és un precipici vertical de roca de color clar, d’uns 200 metres de longitud i uns 50 metres d’alçada al tram més alt, tallat per la riera de Malrubí a l’extrem est del terme d’Artés, a tocar del d’Avinyó. El cingle és a la riba dreta o riba nord de la … Llegiu més
Les fonts de la Ruca estan situades prop de la casa de la Ruca, propietat la fundació Pere Tarrés i utilitzada com a centre d’educació ambiental i casa de colònies d’àmplia capacitat, a mig vessant de l’obaga de la Ruca o del torrent de la Font Nova que baixa des de la carena de Calders … Llegiu més
El riu Cardener vertebra la població de Súria: a la riba est o esquerra en el sentit del corrent hi ha el Poble Vell, a la dreta l’extens barri de Salipota, riu amunt el meandre emparedat i recargolat de cal Jover, i riu avall els plans de les Hortes i de Reguant. Al bell mig … Llegiu més
Clitocybe dealbata és un bolet de la família Tricholomataceae, petit, amb un barret de 5 cm de diàmetre com a màxim, de color íntegrament blanc amb matisos ocre o brunencs. El barret és estret, comença convex amb un umbó central i acaba pla amb el marge involut. La superfície és blanca amb taques ocre o … Llegiu més
La font de la Rovirassa és la més popular i emblemàtica del terme d’Avinyó, una consideració que assoleix segurament més per l’extensa àrea d’esbarjo arranjada al seu voltant que no pas per la pròpia font. La font de la Rovirassa és a uns 2 km a l’oest del nucli d’Avinyó. S’hi arriba còmodament per la … Llegiu més
L’anisat, candeleta anisada o verderol (Clitocybe odora) és un bolet de la família Tricholomataceae, no gaire gran, que el boletaire distingeix pel barret de color blau-verd turquesa més o menys intens, i per la seva olor d’anís. La candeleta anisada té un barret més aviat prim, de 3-8 cm de diàmetre, sovint no ben circular … Llegiu més
Asilus crabroniformis és una de les mosques assassines més grans que existeixen, amb una longitud d’entre 16 i 30 mm. L’imago té el cap groc, amb el vèrtex enfonsat entre dos ulls marrons i amb tres ocels prominents entre ells. L’acompanyen dues antenes de base vermellosa i d’extrem negre, i un mostatxo de pèls llargs … Llegiu més
Part del grup de la ICHN-Bages a la balma dels Polvorers (Manresa, Bages) observant-hi la presència a la roca del sostre de Cerithium giganteum, el gran cargol marí de l’Eocè, durant la sortida naturalista del 02.11.2025 a l’entorn de la torre de Santa Caterina. [fotos Montserrat Porta]
La imatge és certament intrigant i pertorbadora: una eruga negra totalment eriçada de pues, en una posició que no és de vida, i adherida a un capoll de seda blanc quan les erugues no surten d’un capoll, que al seu torn està subjecte a una fulla de romaní. Tot plegat necessita explicació. L’eruga és de … Llegiu més
Scatopse notata és una mosqueta d’uns 3,0 mm de longitud, de la família Scatopsidae inclosa al subordre nematòcers dels mosquits i similars, no pas al subordre braquícers de les mosques típiques. Scatopse notata té el cos allargat, de color general negre, amb el cap i el mesonot ambdós lluents i de forma oval, i amb … Llegiu més
Trihemis kirbyi és una espècie nouvinguda que amplia la llista de libèl·lules vermelloses existents a les nostres contrades, i per la qual s’ha proposat el nom popular de pipa aureolada. A grans trets, els mascles vesteixen d’un cridaner vermell ataronjat lluent al tòrax, a l’abdomen, al cap i a les potes, que només es veu … Llegiu més
El Pla del Garrigar està situat al municipi de Fonollosa, a continuació de la urbanització de Canet de Fals i del Pla de Montconill, limitat pel nord pel torrent de Jaumandreu i per l’est per la balconada que forma sobre la vall del Cardener a Callús. El Pla del Garrigar, extens, enlairat i de bones … Llegiu més
Bona part del grup de la ICHN-Bages dalt de la torre de Santa Caterina (Manresa, Bages), punt privilegiat d’observació de la ciutat, durant la sortida naturalista del 26.10.2025 en la qual es van visitar la mina de lignit i la balma dels Polvorers. [foto Jordi Badia]
Spilosoma lubricipeda és una arna o papallona nocturna de la família Erebidae. Els Erebidae es caracteritzen perquè llurs erugues estan protegides per setes rígides i eriçades; l’eruga de Spilosoma lubricipeda -a la imatge- n’és un cas paradigmàtic. L’adult de Spilosoma lubricipeda és una papallona nocturna excepcionalment vistosa i elegant que sembla lluir un abric de … Llegiu més
Agabus bipustulatus és una espècie d’escarabat de la família Dytiscidae capaç de caminar -tot i que de manera maldestra-, volar i nedar; és un escarabat tot terreny que passa la major part de la seva vida a l’aigua de basses. Agabus bipustulatus és un escarabat ben negre, de cos aerodinàmic, el·líptic d’uns 10 mm de … Llegiu més
Sphedanolestes sanguineus és una de les espècies de xinxa assassina, és a dir una xinxa depredadora de la família Reduviidae. Sphedanolestes sanguineus mesura 7-8 mm de longitud, la meitat que la més coneguda i comuna Rhynocoris iracundus. Vista per damunt, Sphedanolestes sanguineus és de color negre, llevat del connexiu escacat en negre i alternativament blanquinós, … Llegiu més
Stomorhina lunata és una mosca classificada a la família Calliphoridae, de 7-8 mm de longitud i color predominantment gris. Per la mida i pel color podria passar per una mosca comuna (Musca domestica), però l’observació atenta revela que s’assemblen ben poc. Stomorhina lunata té el cos relativament estret, amb els ulls sobresortint pels costats del … Llegiu més
La sabatera d’escames (Sarcodon imbricatus) és un bolet de la família Bankeraceae que es troba a les pinedes, poc freqüent però fàcil de reconèixer. El barret de la sabatera d’escames és ample, d’uns 15 cm de diàmetre, amb els marges sinuosos i la superfície superior esquarterada en plaques o escames imbricades quasi com teules, disposades … Llegiu més
Synanthedon és un gènere de papallones de la família Sesiidae, del qual hi ha registrades a Catalunya 13 espècies (Jordi Dantart, 2021). Els Sesiidae són unes papallones nocturnes ben particulars, de cos gruixut i ales comparativament petites i estretes, i amb una gran àrea transparent, sense escames, al centre. Els Sesiidae tenen aspecte d’himenòpter, però … Llegiu més
La balma dels Polvorers està situada al vessant costerut de la dreta del riu Cardener al seu pas per Manresa, poc més enllà de l’estació de mercaderies de tren de Renfe i dels antics dipòsits de combustible de Campsa, a mitja alçada entre el pla de torre de Santa Caterina i el riu. La zona … Llegiu més
Utetheisa pulchella és una papallona que, tot i pertànyer a la família Erebidae de macroheteròcers, té colors vistosos i vola de dia. L’envergadura alar és d’uns 40 mm. Les ales anteriors i el tòrax són de color blanc d’ivori esquitxat de petites taques negres i vermelles, com si fos una pintura mironiana. Les ales posteriors, … Llegiu més
Andrena pellucens és una petita abella tardorenca poc comuna. Les femelles són fàcils de veure per la coloració vermella ataronjada del seu gàster i la franja ennegrida que normalment presenta el 5è terguit. Però l’evidència definitiva que la identifica i que costa d’observar, car cal que tingui les ales ben desplegades, és la taca negra … Llegiu més
Argiope trifasciata és una aranya de la família Araneidae -la que agrupa les aranyes teixidores de les característiques teles orbiculars-, les femelles de la qual són grans, impressionants i depredadores temibles, sobretot d’insectes voladors grans com llagostes i papallones. A.trifasciata és una espècie propera a les més conegudes A.bruennichi, anomenada també aranya tigre i amb … Llegiu més
La limonita és un mineraloide constituït per òxids i hidròxids de ferro, amorf i terrós, de color ocre, groc, taronja o marró clar, i de fórmula genèrica FeO(OH)·nH2O. La ratlla és sempre ocre o marró clar. El component principal de la limonita és el mineral goethita, però conté també altres òxids i hidròxids de ferro … Llegiu més
L’arna de les ombres anguloses (Phlogophora meticulosa) és una papallona nocturna de mida relativament gran, de 45-55 mm d’envergadura alar, i de forma i patró de coloració característics que la fan fàcilment identificable entre les 517 espècies de la seva família Noctuidae registrades a Catalunya per Jordi Dantart (2020). L’arna de les ombres anguloses té el … Llegiu més
Chrysolina peregrina és un escarabat de la família Chrysomelidae que, amb les 37.000 espècies comptabilitzades per ara, és una de les més extenses de l’ordre dels coleòpters. Els crisomèlids són herbívors sovint molt especialitzats que s’alimenten només d’una sola o d’unes poques espècies properes de plantes. Entre els casos de crisomèlids que s’alimenten exclusivament d’una … Llegiu més
L’alzina del Mas Pujol Nou és un arbre monumental de Catalunya que pren el nom de la propietat del terme d’Artés on està situada, entre la carretera C-25 o eix transversal de Catalunya i la riera Gavarresa. La gran alzina és a la plana de la riba esquerra de la Gavarresa, enfront de l’extrem sud-oest … Llegiu més
Oenothera lindheimeri (= Gaura lindheimeri), coneguda en castellà amb el nom de “gaura”, és una planta herbàcia que supera el metre d’alçada i que dura uns pocs anys, usada com a ornamental per l’abundància, persistència i bellesa de la seva floració. Pertany a la família de les onagràcies (= Oenotheraceae). A més de ser als … Llegiu més
Mythimna unipuncta és una papallona de color marró força homogeni i discret, pilosa, d’una envergadura alar d’uns 4 cm, com moltes espècies més de l’extensíssima família Noctuidae. Mythimna unipuncta s’identifica per la presència d’un punt blanc a centre de les ales anteriors, a la bifurcació de la nervació on arranca la vena V4. Més enllà … Llegiu més
L’amarant blanc o marxant blanc (Amaranthus albus), conegut també en català amb el nom inapropiat de blet blanc que s’aplica sobretot a Chenopodium album, és una herba anual, molt ramificada, de fins a mig metre d’alçada, que a la 2ª meitat de l’any apareix a les vores de camins i als rostolls. L’aspecte poc atractiu … Llegiu més
Coprinopsis lagopus (= Coprinus lagopus) és una de les espècies de bolet de femer que creix solitari o en grup en horts i terrenys herbosos molt adobats. Coprinopsis lagopus és un bolet fràgil i de cicle ràpid, que l’endemà d’haver-lo vist ja estarà malmès o no hi serà. Té un peu cilíndric, esvelt, de color … Llegiu més
La cuagra, cualbra o llora d’alzina (Russula ilicis) és una de les nombroses espècies del gènere Russula que surten en indrets amb alzines o roures en terres mediterrànies, unes condicions molt comunes als terrenys forestals de les comarques de Bages i Moianès. En aquestes comarques s’aplica el nom de cuagra a qualsevol de les espècies … Llegiu més
La molínia (Molinia caerulea ssp.arundinacea [= M.coerulea ssp.arundinacea]) és una gramínia perenne i esponerosa dels prats montans humits. L’adjectiu específic caerulea fa referència al to violaci de la panícula que ve de les glumes, de la vora dels lemmes, dels estigmes i de les anteres dels estams. L’adjectiu subespecífic arundinacea indica semblança de la molínia … Llegiu més
Polypodium interjectum (= P.vulgare ssp.prionodes) reuneix característiques morfològiques intermèdies entre les altres dues espècies de polipodi també presents a les comarques de Bages i Moianès: el polipodi meridional (P.cambricum [= P.vulgare ssp.serrulatum]), l’espècie més freqüent, i el polipodi de muntanya (P.vulgare, [= P.vulgare ssp.vulgare]). El nom popular de polipodi s’aplica indiscriminadament a totes les espècies … Llegiu més
La font de l’Angla queda aixoplugada per un rodal de roures (Quercus pubescens). D’entre aquests roures, un d’ells destaca per la seva bella estampa, el port més gran, pel tronc dret i gruixut que es bifurca en dues portentoses branques germanes, i per la capçada equilibrada: és el roure de la font de l’Angla, catalogat … Llegiu més
La font del Boixar és al vessant de l’esquerra o vessant sud del riu Calders, a només uns 200 metres cap a l’oest de la més coneguda font de l’Angla, en terme municipal de Calders -i per tant comarca del Moianès-, ja molt a prop del terme de Navarcles. S’arriba a la font del Boixar … Llegiu més
La font de la Cura és una font natural amb tots els elements d’una font tradicional, malgrat estar situada al nucli urbà de Navarcles. La roca calcària dura i d’origen marí fa una cinglera en forma d’amfiteatre obert cap al riu Calders a un centenar de metres enllà de la resclosa del llac de Navarcles. … Llegiu més
