Els herbassars de les vores dels camps de secà del Bages a la primavera es tenyeixen de colors vius i diversos. Són quadres impressionistes naturals de gran bellesa que no tenen res a envejar als jardins florals més ben cuidats o als tan alabats prats alpins, però sovint són injustament infravalorats, perquè estan formats per “males herbes” que competeixen amb les plantes cultivades i perquè per tenir-los no cal cap esforç. No és estrany veure jardiners i aficionats a la jardineria que exterminen aquesta bellesa floral de primavera i, a la vegada, inverteixen temps i diners a fer créixer plantes que ells han plantat amb la intenció d’aconseguir artificialment allò que la natura ja els regala. I és que sovint els humans només veiem allò que volem veure.
A la foto 1ª, obtinguda prop dels horts de la Sagrera de Sant Fruitós de Bages a la confluència entre el torrent de Riudor i el torrent Bo, destaquen la camamilla (Matricaria recutita) i els pipiripips (Papaver rhoeas).
En els pocs metres quadrats de la imatge 3ª, obtinguda prop d’un camp d’ametllers de Sant Fruitós de Bages, hi ha 15 espècies herbàcies diferents, com a mínim. D’aquestes, 8 són anuals o biennals i 7 són perennes. En aquesta paleta de colors, els violats corresponen a les malves (Malva sylvestris) i les llengües de bou (Echium vulgare), el vermell als pipiripips o roselles (Papaver rhoeas), el groc intens a Crepis sancta i als panigrocs (Anacyclus clavatus), el groc clar als amargots (Urospermum dalechampii), el groc verdós a la lleteressa serrada (Euphorbia serrata) i els blancs als panigrocs i als colitxos (Silene vulgaris). Formant el fons verd, a més de les plantes citades, hi ha fonoll (Foeniculum vulgare subsp.piperitum), plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), cugula (Avena sterilis), margall bord (Hordeum murinum), margall dret (Lolium rigidum), escabiosa marítima (Scabiosa atropurpurea)…